Ser un moro

Insults nascuts de referències a ètnies i orígens. Masclista. De: Rodríguez Mir, Antoni.

Font: 1.111 llamps i pestes (Palma, 2024).

Del llatí «maurus» 'habitant de Mauritània'. El natural o habitant del Magrib. Es pot entendre com a 'musulmà'. Als regnes cristians de la Península Ibèrica aquest nom fou donat als andalusins, els habitants de l'Andalús, i més tard als mudèjars, que foren els musulmans que encara restaren a la península Ibèrica sota dominació cristiana, i als moriscs, descendents dels musulmans andalusins.

Lloc: Llançà (Alt Empordà).

«A casa, no ho sabs pas, Ramonet? tenim un altre Moro», deia un home a una criatura aludint a un fillet que havien tingut i qu'encara no havien batejat relacionant-lo ab un goç que li deyan el Moro. Aquí'l mot —moro— s'aplica a tot aquell qui no es dins el gremi de l'Església catòlica, tot aquell qui no es cristià: aquesta es la acepció popular. De: Vayreda i Olives, Pere.

Lloc: Sagaró (Garrotxa).