Paremiologia catalana comparada digital

Ser un mosquit

9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1910.

Mosquit

3 fonts, 1910.
M. fig. Persona molt bevedora de vi. Se'n diu /mosquit vinater, mosquit de celler o de tenda,/ o simplement «mosquit».
Lo qui adobarà lo vi, és menester sia bon mosquit y que se entenga bé de vins, Montalegre, a. 1718 (Aguiló Dicc.).
Equivalent en castellà: Mosquito.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mosquit 5». Editorial Moll.
M. Persona menuda, insignificant.
Equivalent en castellà: Mosquito | Ratoncillo.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mosquit 6». Editorial Moll.
M. Jove poca solta.
Font: Griera Tr.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mosquit 7». Editorial Moll.
Es un home molt aficionat al vi. A Barcelona s'aplica aquest nom al jovenet de la classe mitja que vol fer l'home.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol VIII. Insectes. II. Monografies. Mosquit. Modisme», p. 474. L'Avenç.
Jove posa-solta.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mosquit 2», p. 242. Edicions Polígrafa.
Persona o cosa molt menuda.
Lloc: Montseny.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mosquit 3», p. 242. Edicions Polígrafa.
Home bevedor.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mosquit 4», p. 242. Edicions Polígrafa.

Ésser un mosquit

1 font, 2007.
Es diu de qui beu molt de vi, perquè a les aixetes de les bótes de vi hi solen anar els mosquits. | Ésser un mosquit d'aixeta (Bar), ésser un borratxo, ésser un bevedor empedreït, beure més que una revolta de sèquia, ésser un gat -o un gatinya- (Ca), ésser un buidaampolles de taverna (Bar).
En Marc és un mosquit. | Beus més que una revolta de sèquia.
DICPC (2007): Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana (DICPC). Web.

Ser un mosquit

1 font, 1969.
Beure molt.
Lloc: Lleida, Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mosquit 4», p. 242. Edicions Polígrafa.