Sinònim: V. Fart de naps.
Ser un paifart
5 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1970.
Paifart
1 font, 1985.
Paifart -a
1 font, 2019.
Adj. persona que està tipa i ben alimentada, però que es comporta com si passés gana.
Lloc: Palafrugell.
Paifarta
1 font, 1970.
Llaminera, gorjuda.
Aquella payfarta de la Claudia (Vida triomfal, 27).
Un paifart
1 font, 2012.
Dit especialment d'una persona malagradosa, suficient, al que res li és prou bo, més que de ser un golafre tal com expliquen els llibres consultats. Encara que el normatiu escriu «Pafart», jo sempre ho he sentit dir amb la /i/, tal com ho llegim a «El parlar de Cadaqués», al DCVB o al DPRC.
El teu veí és un paifart malcarat | No es mereixen que els hi «donguis» res a aquells paifarts.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Un paifart (o pafart)
1 font, 2012.
El que va pel carrer com si fos l'amo del món, amb cara de pocs amics, mirant als altres amb aires de superioritat. Quan hi parles sembla que et fa un favor per escoltar-te, si t'ha d'ajudar amb alguna cosa, tot li és un problema. És especialista en fer-se pregar i fer molt poc.
Sinònim: Un panxampla.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).