Ser un paio

27 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.

Paio

4 fonts, 1926.

M. i f. i adj. Rústic, mancat de vivesa i finor. Es diu especialment dels gitanos; en canvi els gitanos denominen així els qui no ho són.

Va vestit molt paio: vestit bast, no gens elegant.

Equivalent en castellà: Payo.

Lloc: Barc., Val.

M. i f. i adj. Persona de mala conducta, que no és de fiar; astut per a fer mal, per a enganyar.

Es una paya que sempre sol anar ab un o altre, Girbal Pere Llarch 313. Aquell payo d'en Llicorell, Querol Her. Cab. 215.

Equivalent en castellà: Pícaro | Bribón.

Lloc: Barc., Tarr., Mall.

M. i f. i adj. Prostituta.

Lloc: val.

M. i f. pop. Entre els gitanos, el qui no ho és.

Equivalent en alemany: Nicht-Zigeuner -in.

M. i f. pop. Individu, subjecte, tipus.

Equivalent en alemany: Typ, Kerl (m.); Tussi, Düse (m. f.).

M. i f. pop. Individu, subjecte, tipus.

Equivalent en anglès: Chap.

M. i f. pop. Entre els gitanos, el qui no ho és.

Equivalent en anglès: Non gipsy.

M. i f. pop. Entre els gitanos, el qui no ho és.

Equivalent en castellà: Payo -ya.

M. i f. pop. Individu, subjecte, tipus.

Equivalent en castellà: Tío tía, tipo (m.).

M. i f. pop. Entre els gitanos, el qui no ho és.

Equivalent en francès: Qui n'est pas gitan.

M. i f. pop. Individu, subjecte, tipus.

Equivalent en francès: Type (m.), mec (m.).

Murri, pillet.

Hi havia un paio al barri que només podia prendre sopetes amb una palla des d'una patinada d'aquestes.

Creuo la sala, saludant paios que no sé qui són pertot arreu, i la Sonia em porta fins a una habitació més petita, també amb poca llum.

Paio, paia

2 fonts, 2016.

Murri', 'persona llesta i vulgar', i en termes de llenguatge baix i groller, 'persona, subjecte, soci', pres del cast. vulgar i agitanat payo, paya, on començà per significar 'pagès, pagerol, rústic'; i, usat molt per gitanos i gent plebea, prengué el significat de 'persona massa llesta però ordinària'

En castellà ve probablement del nom propi de persona galles Payo, resultant en aquest llenguatge de la normal evolució fonètica del ll. PELAGIUS, cast. Pelayo, nom que essent d'allò més freqüent entre els rústics gallecs, fou pres en castellà com a símbol de l'home ordinari i groller, però garneu i dotat de murrieria (segueix en l'original).

Paio ve de pagès dit, per parlants de llengua romaní a la seua entrada al segle XV a la Península Ibèrica. Els catalans eren no romaní i, per tant, paios (pagesos). És un catalanisme.