Murri', 'persona llesta i vulgar', i en termes de llenguatge baix i groller, 'persona, subjecte, soci', pres del cast. vulgar i agitanat payo, paya, on començà per significar 'pagès, pagerol, rústic'; i, usat molt per gitanos i gent plebea, prengué el significat de 'persona massa llesta però ordinària'
En castellà ve probablement del nom propi de persona galles Payo, resultant en aquest llenguatge de la normal evolució fonètica del ll. PELAGIUS, cast. Pelayo, nom que essent d'allò més freqüent entre els rústics gallecs, fou pres en castellà com a símbol de l'home ordinari i groller, però garneu i dotat de murrieria (segueix en l'original).
Paio ve de pagès dit, per parlants de llengua romaní a la seua entrada al segle XV a la Península Ibèrica. Els catalans eren no romaní i, per tant, paios (pagesos). És un catalanisme.