Lloc: Otos.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.1 Relacionats amb el temps», p. 83.
Gallina vella fa bon caldo
240 recurrències en 48 variants. Primera citació: 1736.
Gallina vella fa bon caldo
85 fonts, 1883.
Lloc: Otos.
Mots de patxanga.
Lloc: Xàtiva (Costera).
Vol dir que l'experiència i el seny s'aconsegueixen amb l'edat.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Gran defensa de les realcions amb gent més gran.
En el sentit de valorar l'experiència de les persones d'edat.
Excel·lències de la gallina com de la dona d'edat…
Lloc: País Valencià.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Lloc: Càlig.
En la història de la paremiologia catalana, el recull de Ros té importància perquè, a més d'una destacada influència posterior, com veurem més avall, s'hi troba la primera documentació coneguda de bastants unitats fraseològiques.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
Lloc: Artesa de Lleida.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
(Explicat amb més detalls a l'original).
Lloc: Alt Pirineu.
Avui li dediquem a totes les àvies.
Es tracta d'una dita picant. Si es practica el secxe amb una dona madura, amb experiència, es gaudeix d'allò més.
Lloc: Cerdanya.
De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Lloc: Penedès.
Lloc: Els Valentins (Ulldecona).
A la vegada que estem expressant unes idees de caràcter moral, social o econòmic, estem reflectint una manera de viure i de fer que sovint ja ha desaparegut i que només potser a través de la dita podrem reconstruir.
En relació a les sopes i a les menges líquides no podia faltar l'olla com a plat típic, no com a recipient, que aquest ja l'hem vist abans. Fer bullir hores i hores qualsevol cosa que hi hagués per la cuina amb aigua i sal en una olla a la qual 'hi anava afegint tot el que es podia (olla barrejada, se'n deia) es pot dir que ha estat la manera quotidiana d'alimentar-se de la nostra gent al llarg de la història, no tant sols a pagès sinó també a ciutat.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Déjà sur le retour, ce vieux garçon se marie avec une personne qui n'est plus très jeune. Il soupire philosophiquement.
Lloc: Catalunya del Nord.
De: Maria March, 59 anys, recollit al 1996.
Lloc: El Pinell de Brai (Terra Alta).
Expressió per a dir que es valora l'experiència.
Lloc: Nonasp (Matarranya).
No ens podem fer grans: cassola vella, bony o forat (tot i que, trenquem una llança pels vells, o pels que ho són encara més que nosaltres: sens dubte, gallina vella fa bon caldo).
Lloc: Nonasp.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Significa que l'experiència arriba amb l'edat.
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Alcanar (Montsià).
Lloc: Terres de l'Ebre.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Font: G, CL, CR, FX, G, ME, MR, MS, N, PR, TA, TC, VR, VT.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Elogi de la vellesa i l'experiència que acumula.
Equivalent en castellà: Gallina vieja hace buen caldo, Para buen cocido, puchero usado.
Lloc: Alt Penedès.
Lloc: Badalona (Barcelonès).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Barcelona (Gràcia).
Lloc: Benifaió (Ribera Alta).
Lloc: Bítem (Terres de l'Ebre).
Lloc: L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
Lloc: Nonasp (Baixa Matarranya).
Lloc: Pedreguer (Marina Alta).
Lloc: Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès).
Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).
Lloc: València (Horta).
És un elogi de l'acumulació d'anys, de l'experiència i, de fet, de les persones grans, especialment de les dones.
Sinònim: El qui no guarda quan té, no menja quan vol | Qui menja i guarda, dues vegades para taula.
Equivalent en castellà: Gallina vieja, buen caldo.
És un elogi de l'acumulació d'anys, de l'experiència i, de fet, de les persones grans, especialment de les dones.
Sinònim: El qui no guarda quan té, no menja quan vol | Qui menja i guarda, dues vegades para taula.
Equivalent en castellà: La vieja gallina es la que hace el caldo gordo.
És un elogi de l'acumulació d'anys, de l'experiència i, de fet, de les persones grans, especialment de les dones.
Sinònim: El qui no guarda quan té, no menja quan vol | Qui menja i guarda, dues vegades para taula.
Equivalent en francès: C'est dans les vieilles marmites que l'on fait les meilleures soupes).
És un elogi de l'acumulació d'anys, de l'experiència i, de fet, de les persones grans, especialment de les dones.
Sinònim: El qui no guarda quan té, no menja quan vol | Qui menja i guarda, dues vegades para taula.
Equivalent en italià: Gallina vecchia fa buon brodo.
És un elogi de l'acumulació d'anys, de l'experiència i, de fet, de les persones grans, especialment de les dones.
Sinònim: El qui no guarda quan té, no menja quan vol | Qui menja i guarda, dues vegades para taula.
Equivalent en portuguès: Galinha velha faz bom caldo.
Equivalent en castellà: Gallina vieja, buen caldo.
L'experiència arriba amb l'edat.
Sinònim: Gallina vella fa bon brou, però que en begui qui està malalt.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Lloc: Marina Baixa.
Referint-se a una dona que va amb un home més jove.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Lloc: Garrigues.
Gallina vella fa. 27-7-1907.
Font: Calendari dels pagesos.
Gallina vella fa. 5-8-1870.
Font: Calendari dels pagesos.
Gallina vella fa. 30-10-1893 / 30-10-1894.
Font: Calendari dels pagesos.
Gallina vella fa. 27-7-1906 / 27-7-1907.
Font: Calendari dels pagesos.
Gallina vella fa. 13-8-1912.
Font: Calendari dels pagesos.
Gallina vella fa. 28-11-1914 / 25-8-1916 / 21-4-1918 / 1-6-1920.
Font: Calendari dels pagesos.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Lloc: Llofriu.
Lloc: Manresa (Bages).
Lloc: Alcanar.
Lloc: Bellvís.
Animals.
Lloc: Sant Boi de Llobregat.
Equivalent en castellà: Las veteranas follan bien.
És igual que el vi vell.
Lloc: Esparreguera.
Lloc: Calella.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Afirmació.
Se sol dir quan, en una parella, ella és major que ell i algú ho comenta explícitament.
Gallina vella fa bon brou
23 fonts, 1926.
Lloc: Mancor.
Lloc: Mancor.
Lloc: Empordà.
Lloc: Mall., Men.
Lloc: Illes Balears.
Lloc: Garrigues.
Lloc: Sóller.
Equivalent en francès: Vieille poule fait bon bouillon.
Lloc: Catalunya del Nord.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Esporles (Mallorca).
Lloc: Maó (Menorca).
És refrany general a tot el territori català (D.). Vol dir que l'experiència i el seny s'aconsegueixen amb l'edat. Vegi's n. 600.
Equivalent en castellà: Vieja gallina, buen caldo.
Lloc: Menorca.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Mallorca.
Lloc: Illes Balears.
Gallina vella, fa bon caldo
16 fonts, 1736.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Lleida.
Lloc: València (Horta).
Lloc: Alt Pirineu.
De: Valors i Albors, Antoni (1917-18).
Lloc: Alcoy i contorn.
Equivalent en castellà: Buey viejo, surco derecho.
Es purament culinari, per més que apliqui algunes vegades a les persones de certa edat.
Equivalent en castellà: La vieja gallina / hacer gorda la cocina.
Es purament culinari, per més que apliqui algunes vegades a les persones de certa edat.
Equivalent en francès: Dans les vieux pots on fait le bon bouillon.
Es purament culinari, per més que apliqui algunes vegades a les persones de certa edat.
Equivalent en francès: Vieille géline engraisse la cuisine.
Lloc: Vilaplana.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Lloc: Montsià.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Rafelcofer (La Safor).
Autodefensa de les dones majors que volen conservar el seu encant. Però els homes deien: Si la gallina vella fa bon caldo, la gallina jove el fa millor.
Lloc: Amposta.
La gallina vella fa bon caldo
11 fonts, 1912.
La inteligencia y práctica son a propósito para desempeñar alguna cosa.
Equivalent en castellà: La gallina vieja hace gorda la cocina.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Alcoi.
Lloc: País Valencià.
Gallina.
Equivalent en italià: Gallina vecchia fa buon brodo.
Es un elogi de la gent major, generalment de les dones.
Lloc: Albal (Horta).
Lloc: Selva.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Deprendre de l'experiència dels majors.
Lloc: Lloret de Mar.
Gallina vella fa bon «caldo»
10 fonts, 1980.
Lloc: Matarranya.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Lloc: El Port de la Selva (Alt Empordà).
Lloc: Baix Gaià.
Lloc: Ribera.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Carn vella fa bon brou
5 fonts, 1926.
Lloc: Men.
Es diu quan es fa ús de l'experiència, amb bons resultats; també com a reacció de defensa als atacs fets a gent gran.
Lloc: Illes Balears.
Lloc: Illes Balears.
Equivalent en francès: Vieille viande fait bon bouillon.
Lloc: Catalunya del Nord.
Es diu quan es fa ús de l'experiència amb bons resultats.
Es diu quan es fa ús de l'experiència, amb bons resultats; també com a reacció de fensa als atacs fets a gent gran. Vegi's n. 1393.
Gallina vella fa bon brou, però que en begui qui està malalt
5 fonts, 1951.
L'experiència arriba amb l'edat.
Sinònim: Gallina vella fa bon caldo.
Gallina vella fa bon brou (o bon caldo)
3 fonts, 1926.
Es refrany general a tot el territori català.
Sinònim: Gallina negra fa bon brou.
Refrany amb què es valora l'experiència de les persones d'edat.
Equivalent en castellà: Gallina vieja, buen caldo.
Sinònim: Si has de prendre consell, pren-lo d'un home vell.
Gallina vella, bon caldo
3 fonts, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Encara referent a això, s'estimaven més la gallina vella.
Lloc: País Valencià.
Sinònim: Gallina vella fa bon caldo.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Gallina vella / fa bon caldo
2 fonts, 1874.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Ara'm veus que no sò alló / y ab tants anys una doncella… / No, dona: gallina vella / fa bon caldo…
Gallina vella, fá bon caldo
2 fonts, 1875.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Contrari de Caldera vella.
Pero al costat de aquest, ni ha un altre que assegura tot lo contrari.
La gallina vella, fa bon caldo
2 fonts, 2008.
Carn vea fa bon bròu
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Carn veia fa bon brou, però és mala de coure
1 font, 1984.
No tot lo vei és dolent, encara que sigui tirós.
Lloc: Menorca.
Gallina veia fa bon brou
1 font, 1984.
Agrada més una dona un poc granada, que una de massa tendra.
Lloc: Menorca.
Gallina veia, fa bon brou
1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Gallina vell fa bon caldo
1 font, 2013.
Gallina vella fa bon caldo.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Gallina vella / fa bon brou
1 font, 1915.
De: Maymó, Pere (1918-19).
Lloc: Tàrrega.
Gallina vella bon caldo
1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Gallina vella caldo
1 font, 2017.
Refranyer, locucions, frases fetes, dites i cançons dels pobles de la Vall de Guadalest: Confrides, l'Abdet, Benifato, Beniardà, Benimantell, el Castell de Guadalest.
Lloc: Vall de Guadalest (Marina Baixa).
Gallina vella fa bon «caldo» (brou)
1 font, 1989.
Hom ha corregit els barbarismes que es troben en quantitat de refranys, sempre respectant aquelles paraules col·loquials que són de domini general.
Lloc: País Valencià.
De: Ros - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Gallina vella fa bòn caldo
1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Gallina vella fá bon caldo
1 font, 1875.
Nosaltres coneixém una respectable senyora «de certa edat» que's posa com una fúria si algun indiscret li pregunta quánts anys tè; y, no obstant, qualsevol pót dirli impunement, y adhuc ab aplauso sèu, que «gallina vella fà bon caldo».
Gallina vella fa bon caldo/brou
1 font, 2011.
És un consell culinari.
Sinònim: Similar: El caldo de gallina ressuscita els morts.
Gallina vella fa un bon caldo
1 font, 2010.
Lloc: Vic (Osona).
Gallina vella, / fa bon caldo
1 font, 2014.
Lloc: Baix Empordà.
Gallina vella, fa «bon caldo»
1 font, 1982.
Lloc: Penedès.
Gallina vella, fa bon brou
1 font, 2008.
Gallina vella, fa bon caldo… però que se'l begui qui està malalt
1 font, 1978.
Hom creu que per a fer brou les gallines velles són millors que les polles. La cua l'afegeixen els qui estan bons, per fer ostentació de salut.
Gallina vella, fa millor «caldo»
1 font, 1993.
Lloc: Quart.
Gallina vella… és dura de rosegar
1 font, 1937.
Nota meva: són refranys estrafets.
Gallina vella… fa bon brou
1 font, 2017.
Gallina veya fa bon brou
1 font, 1885.
Equivalent en castellà: Buey viejo surco derecho.
Lloc: Menorca.
La gallina vella és la que fa lo bon caldo
1 font, 2017.
La gallina vella fa bon «caldo»
1 font, 1987.
Sinònim: La gallina vella fa millor 'caldo'
La gallina vella fa bon brou
1 font, 1914.
Equivalent en castellà: La vieja gallina hace gorda la cocina.
La gallina vella fa bòn caldo
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
La gallina vella fá bon caldo
1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
La gallina vella fa bon caldo. però, a voltes de tan vella, ni el caldo ni ella
1 font, 1989.
Lloc: Alcoi.
La gallina vella fa millor «caldo»
1 font, 1987.
Sinònim: La gallina vella fa bon 'caldo'
La gallina vella, fa bon «caldo»
1 font, 1992.
Lloc: Alcanar.
La gallina vella, fa bòn caldo
1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Buena es cocina, aunque haya carne y cecina (carn salada).
Se prèn en son sentit rècte, y no denòta, còm diu en Labèrnia "que inteligència y práctica son a propòsit per desempenyar alguna còsa"
Equivalent en castellà: La vieja gallina, hace gorda la cocina (caldo).
De: Pepratx.
Equivalent en francès: La vieille poule fait de bon bouillon.
Lo caldo de gallina vella fa meravella
1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Sa carn veia fa bon brou, però és mala de coure
1 font, 2002.
Lloc: Artà.
Sa carn véia fa bon brou, però és mala de coure
1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Sa carn vella fa bon brou
1 font, 2022.
Lloc: Inca (Mallorca).
Sa carn vella fa bon brou, però és mala de coure
1 font, 2008.
És una veritat com la Seu.
Vella gallina fa bon brou
1 font, 1992.
Sinònim: Gallina vella fa bon 'caldo'
Lloc: Val d'Aran.