Paremiologia catalana comparada digital

Ser un pamparruana

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Esser un pamparruana

2 fonts, 1926.
Esser un vagabund, un perdut, que tresca d'ací d'allà sense necessitat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pamparruana». Editorial Moll.
Un perdulari, que va d'aquí i d'allà sense fer res.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Afirmacions», p. 46. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Ésser un pamparruana

1 font, 2004.
Ésser un vagabund, un perdut, que tresca d'ací d'allà sense necessitat.
Aquest home és un pamparruana, es passa el dia mendicant per la ciutat.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Vagabund». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Pamparruana

1 font, 1970.
Perdut, gandul.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pamparruana», p. 109. Edicions Polígrafa.