Paremiologia catalana comparada digital

Ser un parrac

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Ésser un parrac (algú)

2 fonts, 2004.
Es diu d'una persona que va amb els vestits esquinçats.
El meu fill és un parrac: sempre va esparracat.
Sinònim: Fet un sant Llàtzer.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Estripat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Estripat. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Parrac

2 fonts, 1926.
M. fig. Home menut, baixet.
Lloc: Rossell.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Parrac 3». Editorial Moll.
M. fig. Persona malvestida, esquinçada.
Aquella mossa és un parrac | De vostra llatzèria / no vull rebre el frec, / parracs de misèria, Ruyra País pler 95.
Equivalent en castellà: Pingajo.
Lloc: Empordà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Parrac 4». Editorial Moll.
M. Pagès, en sentit despectiu. Els de la ciutat anomenen «parracs» els pagesos de l'horta o dels camps veïns.
Equivalent en castellà: Isidro | Patán.
Lloc: Igualada, Valls, Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Parrac 5». Editorial Moll.
M. Company (en l'argot dels gitanos).
Font: BDLIC, ix, 165.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Parrac 6». Editorial Moll.
Parrac: Tros de roba vella i dolenta. Mot despectiu per a anomenar un pagès.
Lloc: Girona.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Parrac 2», p. 167. Edicions Polígrafa.