Paremiologia catalana comparada digital

Ser un pellingo

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1917.

Pellingo

2 fonts, 1926.
M. fig. Dona pellingosa, mal vestida.
Lloc: Empordà, Barc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pellingo 2». Editorial Moll.
Es diu a (d')una dona pellingosa, mal vestida.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «P», p. 135. Editorial Trabucaire.

Pellingo!

1 font, 1917.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Font: E. Vilanova, vol XI, p203.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0044 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368916». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.