Alguns insults vius (però també en perill d'extinció) típics de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Ser un penco
Penco
8 fonts, 1970.
Persona la vàlua de la qual queda en entredit. persona viva, sagaç, astuta, que se la sap llarga. Prostituta, pècora.
Aquella és un penco, «ia» t'ho dic ara: si pot et fotrà, para «conte»!
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Persona que porta mala vida, que té mala reputació, especialment en el terreny sexual.
Aquella noia és un penco, val més que no t'hi facis.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Persona inútil per a la feina que té encomanada.
Feina precària. De: Capdet, Pol.
Equivalent en castellà: Curro.
Font: Coses que dius en castellà que podries dir en català.
Insult: inútil, sapastre.
Ets un penco!
Lloc: Lleida (Segrià).
Barrut.
Persona inútil.
Desvagat.
Es diu a (d')un home inútil, desvagat, i/o barrut, i d'una dona lletja i malgirbada i/o puta.