Paremiologia catalana comparada digital

Ser un pigmeu

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Pigmeu

1 font, 1926.
M. i f. Persona molt petita; es diu principalment de certes races d'homes molt menuts que habiten a l'Africa oriental i a certes regions asiàtiques.
Com la mesquinesa d'un pigmeu líbic comparat amb un Atlant, Caselles Mult.43.
Equivalent en castellà: Pigmeo.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pigmeu, -ea». Editorial Moll.

Pigmeu, mea

1 font, 1839.
Adj. que se aplica á la persòna que es de estatura mòlt pètita. Se usa també com á substantiu.
Equivalent en castellà: Pigmeo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pigmeu, mea», p. 479. Impremta de Josep Torner.
Adj. que se aplica á la persòna que es de estatura mòlt pètita. Se usa també com á substantiu.
Equivalent en francès: Pygmée.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pigmeu, mea», p. 479. Impremta de Josep Torner.
Adj. que se aplica á la persòna que es de estatura mòlt pètita. Se usa també com á substantiu.
Equivalent en italià: Pimmeo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pigmeu, mea», p. 479. Impremta de Josep Torner.
Adj. que se aplica á la persòna que es de estatura mòlt pètita. Se usa també com á substantiu.
Equivalent en llatí: Pigmaeus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pigmeu, mea», p. 479. Impremta de Josep Torner.
Adj. que se aplica á la persòna que es de estatura mòlt pètita. Se usa també com á substantiu.
Equivalent en llatí: Statura pusillus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pigmeu, mea», p. 479. Impremta de Josep Torner.