Loc. met. Sér una pólvora.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Polvorí», p. 372. Hermanos Espasa, Editores.
Ser un polvorí
5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1865.
Ser un polvorí
2 fonts, 1865.
Loc. met. Sér una pólvora.
Ser molt irascible.
No discutisques amb aquell, que és un polvorí.
Lloc: País Valencià.
Esser un polvorí
1 font, 1926.
Esser molt irascible.
Ésser un polvorí
1 font, 2007.
Ésser un lloc o entitat conflictius, desunits. | Ésser un joc d'ous, ésser can bardaixa.
El vestidor del Tarragona és un polvorí.
Ser un polvorín
1 font, 2011.
Amb ta germana gran vem tenir una bona saragata i quan torni cap allà acabarem enfrentats perquè allò és un polvorín.