Paremiologia catalana comparada digital

Ser un rufià

19 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.

Rufià

5 fonts, 1926.
M. (ant. escrit també /rofià). Alcavot.
Viudes… solament donchs adobadors e metges e ruffians e furgadors qui'ls plàcian, Corbatxo 44 | Aprés venien totes les dones públiques e les qui viuen enamorades e ab tots los ruffians qui anauen ab elles, Tirant, c. 42.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Rufià 1». Editorial Moll.
M. (ant. escrit també /rofià). Home pervers, sense honor.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Rufià 2». Editorial Moll.
Persona perversa, sense honor.
Btvllengua (2025): Betevé «D'insults en català n'hi ha un fotimer: gaudeix del nostre lèxic ofensiu - https://beteve.cat/cultura/insults-catala-originals-alternatives-castella/». Barcelona Televisió (Betevé).
M. i f. Persona perversa, sense honor.
Equivalent en alemany: Lump (m.).
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Rufià -ana», p. 1057. Enciclopèdia Catalana.
M. i f. Persona perversa, sense honor.
Equivalent en anglès: Scoundrel.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Rufià -ana», p. 1057. Enciclopèdia Catalana.
M. i f. Persona perversa, sense honor.
Equivalent en castellà: Rufián (m.).
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Rufià -ana», p. 1057. Enciclopèdia Catalana.
M. i f. Persona perversa, sense honor.
Equivalent en francès: Ruffian (m.).
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Rufià -ana», p. 1057. Enciclopèdia Catalana.
Home saltimbanquis, pervers, dolent.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Rufià», p. 239. Edicions Polígrafa.
Es diu a (d')un alcavot, o d'un home pervers i sense honor.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «R», p. 153. Editorial Trabucaire.

Rufiá

2 fonts, 1839.
Seductor de la juventut.
Equivalent en castellà: Corrompedor, seductor, rufian.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Rufiá», p. 526. Hermanos Espasa, Editores.
M. Arcabot.
Equivalent en castellà: Rufian, alcahuete.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Rufiá», p. 526. Hermanos Espasa, Editores.
Seductor de la juventut.
Equivalent en llatí: Leno, nis.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Rufiá», p. 526. Hermanos Espasa, Editores.
M. Arcabot.
Equivalent en llatí: Lenus, i, leno, nis, lenocinium faciens.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Rufiá», p. 526. Hermanos Espasa, Editores.
S. m. Lo qui fa lo infame negoci de donas públicas.
Equivalent en castellà: Rufian.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rufiá», p. 728. Impremta de Josep Torner.
S. m. Lo qui fa lo infame negoci de donas públicas.
Equivalent en francès: Maquerau.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rufiá», p. 728. Impremta de Josep Torner.
S. m. Lo qui fa lo infame negoci de donas públicas.
Equivalent en francès: Rufien.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rufiá», p. 728. Impremta de Josep Torner.
S. m. Lo qui fa lo infame negoci de donas públicas.
Equivalent en italià: Ruffiano.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rufiá», p. 728. Impremta de Josep Torner.
S. m. Lo qui fa lo infame negoci de donas públicas.
Equivalent en llatí: Leno.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rufiá», p. 728. Impremta de Josep Torner.

Rúfia

1 font, 2003.
Quina rúfia!
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Vocabulari». Web.