Paremiologia catalana comparada digital

Ser un rufià

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.

Rúfia

1 font, 2003.
Quina rúfia!
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Vocabulari». Web.

Rufià

1 font, 1970.
Home saltimbanquis, pervers, dolent.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Rufià», p. 239. Edicions Polígrafa.

Rufiá

1 font, 1839.
S. m. Lo qui fa lo infame negoci de donas públicas.
Equivalent en llatí: Leno.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rufiá», p. 728. Impremta de Josep Torner.
S. m. Lo qui fa lo infame negoci de donas públicas.
Equivalent en francès: Maquerau.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rufiá», p. 728. Impremta de Josep Torner.
S. m. Lo qui fa lo infame negoci de donas públicas.
Equivalent en italià: Ruffiano.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rufiá», p. 728. Impremta de Josep Torner.
S. m. Lo qui fa lo infame negoci de donas públicas.
Equivalent en castellà: Rufian.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rufiá», p. 728. Impremta de Josep Torner.
S. m. Lo qui fa lo infame negoci de donas públicas.
Equivalent en francès: Rufien.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rufiá», p. 728. Impremta de Josep Torner.