Paremiologia catalana comparada digital

Ser un sastrinyoli

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1917.

Sastrinyol

2 fonts, 1970.
Sastre de mala mort.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sastrinyol», p. 64. Edicions Polígrafa.
Es diu a (d')un mal sastre.
Lloc: Catalunya del Nord.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «S», p. 156. Editorial Trabucaire.

Sastrinyoli

1 font, 1970.
Sastre de poca categoria.
Lloc: Manresa, Barcelona.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sastrinyoli», p. 64. Edicions Polígrafa.

Sastrinyoli!

1 font, 1917.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Font: E. Vilanova, vol VII, p118.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0044 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368916». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.