Paremiologia catalana comparada digital

Ser un sastrinyoli

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1917.

Sastrinyol

3 fonts, 1926.
M. Sastre dolent o de poca importància.
De cor endins del sastrinyol, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 469).
Equivalent en castellà: Sastrecillo.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Sastrinyol». Editorial Moll.
Sastre de mala mort.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sastrinyol», p. 64. Edicions Polígrafa.
Es diu a (d')un mal sastre.
Lloc: Catalunya del Nord.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «S», p. 156. Editorial Trabucaire.

Sastrinyoli

3 fonts, 1926.
M. Sastrinyol.
Sastrinyoli de remendes, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 447).
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Sastrinyoli». Editorial Moll.
Paraula irònica, provinent de sastre. Aquestes paraules iròniques volen dir el contrari del que sembla que volen dir.
Gomà, Enric (2024): La tarda de Catalunya Ràdio «Puja aquí dalt i balla! Ara hi corro! En català tenim mil maneres de mostrar rebuig». Catalunya Ràdio.
Sastre de poca categoria.
Lloc: Manresa, Barcelona.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sastrinyoli», p. 64. Edicions Polígrafa.

Sastrinyoli!

1 font, 1917.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Font: E. Vilanova, vol VII, p118.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0044 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368916». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.