Paremiologia catalana comparada digital

Ser un secalló

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1970.

Secalló -ona

1 font, 2024.
(pop.) Magre; pansit a causa de l'edat.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. S», p. 192. Autoedició.

Secallona

1 font, 1970.
Persona seca de mena.
Lloc: Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Secallona», p. 70. Edicions Polígrafa.