Paremiologia catalana comparada digital

Ser un tabernacle

7 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1886.

Ser un tabernacle

3 fonts, 2012.
Persona ximple i poc formal. El tabernacle era un element d'adoració de la tradició judeocristiana, de caràcter itinerant, que contenia i transportava l'arca de l'Aliança durant l'èxode dels hebreus. Aquest caire itinerant pot fer que li haguem trobat una semblança amb les persones inconstants, que canvien contínuament d'idea.
Lloc: Palafrugell.
Ho diem d'una persona molt poc seriosa, que sempre diu bestieses i mentides, que fa coses extravagants. El DCVB ho aplica també a algú curt d'enteniment, que no fa res de servei, un ximplet.
No sé què li pot trobar a aquest home que és un tabernacle acabat.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
S'entén per una persona ximple, curta d'enteniment, de gambals, i mancada de gràcia, que fa més nosa que companyia. També pot ser un xitxarel·lo, algú poc seriós, poc creïble, que no s'adona del ridícul que fa quan parla, que només explica sopars de duro.
Lloc: Cerdanya.

Es un tabernacle

1 font, 1886.
Se diu del home apátich é irresolut.
Lloc: Blanes (Selva).

És un tabernacle

1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).

Ser un tabernacle sense sant

1 font, 2007.
Sinònim: Ser una mala bèstia (o un bacó, o una baina, o un baliga-balaga, o un bandarra, o un bardaix, o un barrut, o un bastrús, o un brètol, o un cabró, o un carnús, o un cràpula, o un escurçó, o un estripagecs, o un galifardeu, o un janfotre, o un mala pinta…

Tabernacle

1 font, 2022.
Ho deiuen a Manlleu, també. totxo, burro.
Lloc: Sarrià de Ter.