És la persona a qui costa articular sons perquè té un defecte a la parla que consisteix a repetir de manera involuntària l'emissió de paraules («quec» és una onomatopeia del que tartamudeja).
Sinònim: Quec.
Ser un tartamut
8 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1865.
Tartamut
2 fonts, 1865.
Adj. Qui tartamudeja.
Equivalent en castellà: Tartamudo, tartajoso, balbuciente, estropajoso.
Adj. Qui tartamudeja.
Equivalent en llatí: Blaesus.
Tartamoc
1 font, 1999.
Es diu a (d')un home lent, feixuc, maldestre.
Lloc: Catalunya del Nord.
Tartamuc
1 font, 1926.
Tartamut.
Lloc: Llofriu.
Tartamús
1 font, 1926.
Adj. Tartamut.
Lloc: mall.
Tartamut -da
1 font, 2024.
Persona que parla fent interrupcions i repeticions de sons involuntàries, espasmòdiques.
Sinònim: Quec -a.
Lloc: Alt Urgell.
Tartamut, tartamuda
1 font, 2002.
M., f. i adj. Persona que parla quequejant, quec. Compost format amb el radical onomatopeic del mots dialectals «tartall, tartallejar, tartallós» ('tartamut', 'tartamudejar') i la paraula «mut». Expressa la idea que la persona tartamuda, quan parla, gairebé es torna muda.