Paremiologia catalana comparada digital

Ser un tartamut

5 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1926.

Tartamoc

1 font, 1999.
Es diu a (d')un home lent, feixuc, maldestre.
Lloc: Catalunya del Nord.

Tartamuc

1 font, 1926.
Tartamut.
Lloc: Llofriu.

Tartamús

1 font, 1926.
Adj. Tartamut.
Lloc: mall.

Tartamut

1 font, 2018.
És la persona a qui costa articular sons perquè té un defecte a la parla que consisteix a repetir de manera involuntària l'emissió de paraules («quec» és una onomatopeia del que tartamudeja).
Sinònim: Quec.

Tartamut, tartamuda

1 font, 2002.
M., f. i adj. Persona que parla quequejant, quec. Compost format amb el radical onomatopeic del mots dialectals «tartall, tartallejar, tartallós» ('tartamut', 'tartamudejar') i la paraula «mut». Expressa la idea que la persona tartamuda, quan parla, gairebé es torna muda.