Adj. Temorós de Déu; excessivament tímid o escrupolós.
Diu primer com era just y timorat home, Cartoxà I, 47.
Equivalent en castellà: Timorato.
Font: Aguiló Dicc.
Ser un timorat
8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.
Timorat
3 fonts, 1865.
Meticulós, delicat de consciència.
Lloc: Cat.
Adj. Qui té'l sant temor de oféndrer á Dèu, y's goberna per ell en sas operacions.
Equivalent en castellà: Timorato.
Adj. Qui té'l sant temor de oféndrer á Dèu, y's goberna per ell en sas operacions.
Equivalent en llatí: Pio timore percitus, ductus.
Timorat, ta
1 font, 1839.
Adj. Lo qui tè lo sant temòr de Dèu, y se goberna per èll en sas acciòns.
Equivalent en castellà: Timorato.
Adj. Lo qui tè lo sant temòr de Dèu, y se goberna per èll en sas acciòns.
Equivalent en francès: Timoré.
Adj. Lo qui tè lo sant temòr de Dèu, y se goberna per èll en sas acciòns.
Equivalent en italià: Timorato.
Adj. Lo qui tè lo sant temòr de Dèu, y se goberna per èll en sas acciòns.
Equivalent en llatí: Pio timore ductus.