Paremiologia catalana comparada digital

Ser un timorat

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Timorat

1 font, 1970.
Meticulós, delicat de consciència.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Timorat», p. 94. Edicions Polígrafa.

Timorat, ta

1 font, 1839.
Adj. Lo qui tè lo sant temòr de Dèu, y se goberna per èll en sas acciòns.
Equivalent en castellà: Timorato.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Timorat, ta», p. 890. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo qui tè lo sant temòr de Dèu, y se goberna per èll en sas acciòns.
Equivalent en francès: Timoré.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Timorat, ta», p. 890. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo qui tè lo sant temòr de Dèu, y se goberna per èll en sas acciòns.
Equivalent en italià: Timorato.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Timorat, ta», p. 890. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo qui tè lo sant temòr de Dèu, y se goberna per èll en sas acciòns.
Equivalent en llatí: Pio timore ductus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Timorat, ta», p. 890. Impremta de Josep Torner.