Paremiologia catalana comparada digital

Ser un torero

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1970.

Torero

4 fonts, 1970.
Sinòn. de faldiller, doner, conquistador.
Equivalent en castellà: Tenorio.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Torero», p. 220. Editorial Pòrtic.
Del castellà «torero». A la dita es fa referència a l'home que canvia molt sovint de nòvia, o que les conquista totes. El marit infidel, que té moltes 'queridas'
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules I. Torero», p. 263. Brau Edicions.
Home presumit, afemellat.
Lloc: Borges Blanques.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Torero 2», p. 122. Edicions Polígrafa.
Es diu a (d')un home faldiller, que va amb prostitutes.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «T», p. 165. Editorial Trabucaire.

És un torero

1 font, 2012.
De les dones o homes fàcils, o amb pocs prejudicis.
Sinònim: És un penco.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Del amor i del sexe», p. 32. Brau Edicions.