Paremiologia catalana comparada digital

Ser un vagabund

21 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1803.

Vagabund

3 fonts, 1926.
M. i f. i adj. Que va errant d'un lloc a l'altre, especialment defugint de treballar.
Si y haurà algunes naus o lenys qui foren vagabunts, vol aytant dir que no haguessen fet viatge, Consolat, c. 277 | Lo regne de Déu no serà donat als vaguabunts sinó a aquells qui treballen dignament, Canals Carta, c. 52.
Equivalent en castellà: Vagabundo.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Vagabund, -unda». Editorial Moll.
L'alumne que en l'escola no treballa.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vagabund 1», p. 210. Edicions Polígrafa.
El que corre d'un poble a l'altre demanant almoina.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vagabund 2», p. 210. Edicions Polígrafa.
Es diu a (d')una persona, especialment una criatura, que s'està massa al carrer, o que és rodanera.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «U-V», p. 168. Editorial Trabucaire.

És un «vagamundo»

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 20. Setmanaris i Revistes, SL.

Fer èl vagamundo

1 font, 1803.
Sinònim: V. Vagamundejar, fer èl dropo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fer», p. 372.

Ser un vagabund

1 font, 1989.
Sinònim: Ser un rodamons, andarec, bohemi.
Equivalent en castellà: Ser un vagabundo.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 215. Editorial Claret.

Ser un vagabundo (cast.)

1 font, 1989.
Sinònim: Ser un vagabund, rodamons, andarec, bohemi.
Equivalent en castellà: Ser un vagabundo.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 215. Editorial Claret.

Vagabundo, da

1 font, 1839.
Adj. Vagamundo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vagabundo, da», p. 1071. Impremta de Josep Torner.

Vagamund

1 font, 1926.
M. i f. i adj. incorrecte, per «vagabund».
Vida de home vagamundo, doc. a. 1747 (Hist. Sóller, ii, 26) | Hòmens alcabots e altres baga-munts, doc. a. 1391 (Villanueva Viage, ii, 178).
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Vagamund (o «vagamundo»), -unda». Editorial Moll.

Vagamundassa

1 font, 1926.
F. pejor. de «vagamunda». Dona malfeinera.
Lloc: Empordà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Vagamundassa». Editorial Moll.

Vagamundo (cast.)

1 font, 1907.
Sinònim: Gandul.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «VIII. Formació y dialectes del catalá: Filologia. Barbarismes. V», p. 127. Baguñá, editor.

Vagamundo, da

1 font, 1839.
Adj. Lo ociòs que va de un llog á altre s`nse ofici ni benefici.
Equivalent en castellà: Bigardo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vagamundo, da», p. 1071. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo ociòs que va de un llog á altre s`nse ofici ni benefici.
Equivalent en castellà: Pan perdido.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vagamundo, da», p. 1071. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo ociòs que va de un llog á altre s`nse ofici ni benefici.
Equivalent en castellà: Pelafustan.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vagamundo, da», p. 1071. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo ociòs que va de un llog á altre s`nse ofici ni benefici.
Equivalent en castellà: Vagabundo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vagamundo, da», p. 1071. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo ociòs que va de un llog á altre s`nse ofici ni benefici.
Equivalent en castellà: Vagamundo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vagamundo, da», p. 1071. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo ociòs que va de un llog á altre s`nse ofici ni benefici.
Equivalent en castellà: Vago.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vagamundo, da», p. 1071. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo ociòs que va de un llog á altre s`nse ofici ni benefici.
Equivalent en francès: Vagabond.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vagamundo, da», p. 1071. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo ociòs que va de un llog á altre s`nse ofici ni benefici.
Equivalent en italià: Vagabondo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vagamundo, da», p. 1071. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo ociòs que va de un llog á altre s`nse ofici ni benefici.
Equivalent en llatí: Vagabundus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vagamundo, da», p. 1071. Impremta de Josep Torner.