L'alumne que en l'escola no treballa.
Ser un vagabund
17 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1803.
Vagabund
2 fonts, 1970.
El que corre d'un poble a l'altre demanant almoina.
Es diu a (d')una persona, especialment una criatura, que s'està massa al carrer, o que és rodanera.
És un «vagamundo»
1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Fer èl vagamundo
1 font, 1803.
Sinònim: V. Vagamundejar, fer èl dropo.
Ser un vagabund
1 font, 1989.
Sinònim: Ser un rodamons, andarec, bohemi.
Equivalent en castellà: Ser un vagabundo.
Ser un vagabundo (cast.)
1 font, 1989.
Sinònim: Ser un vagabund, rodamons, andarec, bohemi.
Equivalent en castellà: Ser un vagabundo.
Vagamundo (cast.)
1 font, 1907.
Sinònim: Gandul.
Vagamundo, da
1 font, 1839.
Adj. Lo ociòs que va de un llog á altre s`nse ofici ni benefici.
Equivalent en castellà: Bigardo.
Adj. Lo ociòs que va de un llog á altre s`nse ofici ni benefici.
Equivalent en castellà: Pan perdido.
Adj. Lo ociòs que va de un llog á altre s`nse ofici ni benefici.
Equivalent en castellà: Pelafustan.
Adj. Lo ociòs que va de un llog á altre s`nse ofici ni benefici.
Equivalent en castellà: Vagabundo.
Adj. Lo ociòs que va de un llog á altre s`nse ofici ni benefici.
Equivalent en castellà: Vagamundo.
Adj. Lo ociòs que va de un llog á altre s`nse ofici ni benefici.
Equivalent en castellà: Vago.
Adj. Lo ociòs que va de un llog á altre s`nse ofici ni benefici.
Equivalent en francès: Vagabond.
Adj. Lo ociòs que va de un llog á altre s`nse ofici ni benefici.
Equivalent en italià: Vagabondo.
Adj. Lo ociòs que va de un llog á altre s`nse ofici ni benefici.
Equivalent en llatí: Vagabundus.