M. i f. i adj. Que va errant d'un lloc a l'altre, especialment defugint de treballar.
Si y haurà algunes naus o lenys qui foren vagabunts, vol aytant dir que no haguessen fet viatge, Consolat, c. 277 | Lo regne de Déu no serà donat als vaguabunts sinó a aquells qui treballen dignament, Canals Carta, c. 52.
Equivalent en castellà: Vagabundo.
Adj. m. i f. Que va errant d'un lloc a l'altre, especialment defugint de treballar i cercant de campar-se la vida altrament.
Gent vagabunda. | Un vagabund.
Equivalent en alemany: Herumstreichend, vagabundierend (adj.); Landstreicher -in, Vagabund (m.).
Adj. m. i f. Que va errant d'un lloc a l'altre, especialment defugint de treballar i cercant de campar-se la vida altrament.
Gent vagabunda. | Un vagabund.
Equivalent en anglès: Vagrant (adj.); tramp, vagrant.
Adj. m. i f. Que va errant d'un lloc a l'altre, especialment defugint de treballar i cercant de campar-se la vida altrament.
Gent vagabunda. | Un vagabund.
Equivalent en castellà: Vagabundo -da.
Adj. m. i f. Que va errant d'un lloc a l'altre, especialment defugint de treballar i cercant de campar-se la vida altrament.
Gent vagabunda. | Un vagabund.
Equivalent en francès: Vagabond -onde (adj.); vagabond -onde, clochard -arde.
L'alumne que en l'escola no treballa.
El que corre d'un poble a l'altre demanant almoina.
Es diu a (d')una persona, especialment una criatura, que s'està massa al carrer, o que és rodanera.