Home gandul; que no vol treballar.
Lloc: Cat.
Ser un vago
16 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.
Vago
1 font, 1970.
Vago, ga
1 font, 1839.
Adj. Lo que va de una part á altra sèns aturarse en llog.
Equivalent en francès: Errant.
Adj. Lo que va de una part á altra sèns aturarse en llog.
Equivalent en italià: Vagabondo.
Adj. Lo que va de una part á altra sèns aturarse en llog.
Equivalent en castellà: Vago.
Adj. Lo que va de una part á altra sèns aturarse en llog.
Equivalent en llatí: Vagus.
Inquièt, sèns estabilitat.
Equivalent en francès: Inconstant.
Inquièt, sèns estabilitat.
Equivalent en italià: Infermo.
Inquièt, sèns estabilitat.
Equivalent en francès: Inquiet.
Inquièt, sèns estabilitat.
Equivalent en italià: Inquieto.
Inquièt, sèns estabilitat.
Equivalent en francès: Léger.
Inquièt, sèns estabilitat.
Equivalent en castellà: Vago.
Inquièt, sèns estabilitat.
Equivalent en llatí: Vagus.
La persòna sèns ofici y mal entretinguda.
Equivalent en francès: Vagabond.
La persòna sèns ofici y mal entretinguda.
Equivalent en italià: Vagabondo.
La persòna sèns ofici y mal entretinguda.
Equivalent en llatí: Vagabundus.
La persòna sèns ofici y mal entretinguda.
Equivalent en castellà: Vago.