Paremiologia catalana comparada digital

Ser un xarlatà

11 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.

Parla més que un xarlatà

1 font, 1999.
Lloc: Delta de l'Ebre.

Xarlatá, na

1 font, 1839.
S. m. y f. Lo qui parla mòlt y sènse substancia.
Equivalent en castellà: Charlador.
S. m. y f. Lo qui parla mòlt y sènse substancia.
Equivalent en castellà: Charlante.
S. m. y f. Lo qui parla mòlt y sènse substancia.
Equivalent en castellà: Charlatan.
S. m. y f. Lo qui parla mòlt y sènse substancia.
Equivalent en francès: Bavard.
S. m. y f. Lo qui parla mòlt y sènse substancia.
Equivalent en francès: Verviageur.
S. m. y f. Lo qui parla mòlt y sènse substancia.
Equivalent en italià: Ciarlero.
S. m. y f. Lo qui parla mòlt y sènse substancia.
Equivalent en italià: Ciarlone.
S. m. y f. Lo qui parla mòlt y sènse substancia.
Equivalent en italià: Linguacciuto.
S. m. y f. Lo qui parla mòlt y sènse substancia.
Equivalent en llatí: Garrulus.

Xarlatà, xarlatan, xarlatana

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que prova d'explotar la credulitat pública. Es diu també a (d')una peraona que diu mentides.