Ser un xarlatà

Lloc: Delta de l'Ebre.

M. i f. (castellanisme) Xerraire, i sobretot el qui xerrant explota la credulitat o la curiositat de la gent, sia per obtenir-ne un guany, sia per fer-se veure i adquirir notorietat.

Equivalent en castellà: Charlatán.

S. m. y f. Lo qui parla mòlt y sènse substancia.

Equivalent en castellà: Charlador.

S. m. y f. Lo qui parla mòlt y sènse substancia.

Equivalent en castellà: Charlante.

S. m. y f. Lo qui parla mòlt y sènse substancia.

Equivalent en castellà: Charlatan.

S. m. y f. Lo qui parla mòlt y sènse substancia.

Equivalent en francès: Bavard.

S. m. y f. Lo qui parla mòlt y sènse substancia.

Equivalent en francès: Verviageur.

S. m. y f. Lo qui parla mòlt y sènse substancia.

Equivalent en italià: Ciarlero.

S. m. y f. Lo qui parla mòlt y sènse substancia.

Equivalent en italià: Ciarlone.

S. m. y f. Lo qui parla mòlt y sènse substancia.

Equivalent en italià: Linguacciuto.

S. m. y f. Lo qui parla mòlt y sènse substancia.

Equivalent en llatí: Garrulus.

Es diu a (d')una persona que prova d'explotar la credulitat pública. Es diu també a (d')una peraona que diu mentides.

M. ant.

S. m. ant. Xarlatá.