Paremiologia catalana comparada digital

Ser un xarlatà

20 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1839.

Xarlatà

2 fonts, 1926.
M. i f. (castellanisme) Xerraire, i sobretot el qui xerrant explota la credulitat o la curiositat de la gent, sia per obtenir-ne un guany, sia per fer-se veure i adquirir notorietat.
Equivalent en castellà: Charlatán.
M. i f. it. Persona que en una fira, etc., procura d'atreure la curiositat dels passants, per vendre'ls remeis, aricles diversos, etc., lloant-ne els avantatges, el preu excepcional, etc.
Equivalent en alemany: Marktschreier -in.
M. i f. it. Persona que en una fira, etc., procura d'atreure la curiositat dels passants, per vendre'ls remeis, aricles diversos, etc., lloant-ne els avantatges, el preu excepcional, etc.
Equivalent en anglès: Smooth-tongued salesperson.
M. i f. it. Persona que en una fira, etc., procura d'atreure la curiositat dels passants, per vendre'ls remeis, aricles diversos, etc., lloant-ne els avantatges, el preu excepcional, etc.
Equivalent en castellà: Charlatán.
M. i f. it. Persona que en una fira, etc., procura d'atreure la curiositat dels passants, per vendre'ls remeis, aricles diversos, etc., lloant-ne els avantatges, el preu excepcional, etc.
Equivalent en francès: Charlatan.

Parla més que un xarlatà

1 font, 1999.
Lloc: Delta de l'Ebre.

Xarlatá

1 font, 1865.
M. Xarrayre.
Saltimbanch.

Xarlatá, na

1 font, 1839.
S. m. y f. Lo qui parla mòlt y sènse substancia.
Equivalent en castellà: Charlador.
S. m. y f. Lo qui parla mòlt y sènse substancia.
Equivalent en castellà: Charlante.
S. m. y f. Lo qui parla mòlt y sènse substancia.
Equivalent en castellà: Charlatan.
S. m. y f. Lo qui parla mòlt y sènse substancia.
Equivalent en francès: Bavard.
S. m. y f. Lo qui parla mòlt y sènse substancia.
Equivalent en francès: Verviageur.
S. m. y f. Lo qui parla mòlt y sènse substancia.
Equivalent en italià: Ciarlero.
S. m. y f. Lo qui parla mòlt y sènse substancia.
Equivalent en italià: Ciarlone.
S. m. y f. Lo qui parla mòlt y sènse substancia.
Equivalent en italià: Linguacciuto.
S. m. y f. Lo qui parla mòlt y sènse substancia.
Equivalent en llatí: Garrulus.

Xarlatà, xarlatan, xarlatana

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que prova d'explotar la credulitat pública. Es diu també a (d')una peraona que diu mentides.

Xarlotà

1 font, 1926.
M. ant.
Fer de xarlotà o de saltimbach: Circulatorem agere, Lacavalleria Gazoph.

Xarlota

1 font, 1839.
S. m. ant. Xarlatá.