Durant l'EGB, «xerrapeta» —un compost de «xerrar» i «petar» (fer-la petar)— era el qualificatiu de desenes de criatures al comentari final de les notes. A molts ens van canviar de lloc o ens van castigar a l'hora del pati per xerrar massa.
Lloc: Empordà.
Xerraire (o bocut, xarrador, bocafluix, bocamoll, cadellet de molí).
L’Anna és molt xerrapeta, i sempre vol ser ella; si li trenques el plat bonic s’empipa com un reveixí (o sembla un reveixí).
M. i f. Xerraire. Mot compost dels imperatius dels verbs xerrar i petar, segons el DCVB. L'informador d'Osor assenyala que pot tenir el matís de 'bocamoll, persona que diu el que no ha de dir'. Segons els informadors de Sta. Coloma, s'aplica sobretot a dona jove.
Lloc: Osor, Santa Coloma de Farners, Vilanova de Sau.