Paremiologia catalana comparada digital

Ser una carxofa

3 recurrències. Primera citació: 1926.

Carxofa

2 fonts, 1926.
(fig.) Persona fluixa de voluntat; fruit de la carxofera.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. C», p. 59. Autoedició.
Dona fluixa d'enteniment o de voluntat.
Lloc: or., occ., bal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Carxofa 5». Editorial Moll.
Home fluix de voluntat.
Gloriosa Santa Nofre, / un salteri vos diré / perque quan me moriré / no em doneu s'homo carxofa, cançó pop. mall. (ap. Bauzà Sempr. 67).
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Carxofa 6». Editorial Moll.