Paremiologia catalana comparada digital

Qui té diners troba parents

21 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1900.

Qui té diners, troba parents

12 fonts, 1900.
Mentre tengui diners tendrà parents i amics, però alerta quan no en tengui que es trobarà més sol que la una.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.10. Riquesa i pobresa. Economia. Refranys», p. 454. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 49. Estampa Gràfiques Calmell.
Proverbis italians.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis italians», p. 198. Stampa Elzeveriana.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1231», p. 752. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Els diners», p. 71. Garsineu Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 12. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 295. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 296. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de diners i negocis», p. 35. Seuba Edicions.
(Ital.) V. Rich.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «D», p. 33. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui té diners troba parents

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1159. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys generals», p. 85. Pagès Editors.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La riquesa», p. 74. Pagès Editors.
Sinònim: Pagant sant Pere canta.
Equivalent en castellà: Quien tiene dinero, tiene compañeros.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «419», p. 125. Garsineu Edicions.

Qui té diners, té parents

1 font, 1982.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 171. Museu de Vilafranca.

Qui té diners, tròba parents

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 244. Editorial Arte y Letras.

Qui té diners, troba parents

1 font, 2012.
De: Figuera Tomás, Pere Antoni.
Lloc: Mallorca.
Font: Diccionari mallorquí-castellá, de 1840.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 3. b) 1) Refranes y dichos», p. 72. AJL.