Paremiologia catalana comparada digital

Ser una guilla

4 recurrències. Primera citació: 1926.

Guilla

3 fonts, 1926.
Animal de la família dels cànids; dona astuta i amb males arts.
Sinònim: Guineu.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. G», p. 120. Autoedició.
F. Persona astuta i de males arts.
Equivalent en castellà: Pícaro.
Lloc: Empordà, Vallès.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «1 Guilla 2». Editorial Moll.
F. Dona deixadota, mal vestida.
Lloc: Rocabruna.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «1 Guilla 3». Editorial Moll.
Dona astuta.
Lloc: Cat. or.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Guilla 2», p. 227. Edicions Polígrafa.