Paremiologia catalana comparada digital

Ser una gusarapa

9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Gusarapa

4 fonts, 1926.
F. Fantasma; ésser nocturn imaginari amb què es fa por a les criatures.
Ets serenos no són cap gusarapa, Ruyra Parada 27.
Equivalent en castellà: Fantasma.
Lloc: Empordà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Gusarapa 1». Editorial Moll.
Adj. Persona aturada, mancada d'iniciativa o d'activitat, sia per excés de timidesa, sia per curtor d'enteniment.
Lloc: Empordà, Garrotxa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Gusarapa 2». Editorial Moll.
Altres personatges beneitons, sabatots i curts d'enteniment.
Sinònim: Llanut | Orellut | Tòfol | Guilopo | Traginar molt el morral.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. Panses, nous i figues són sempre bones amigues», p. 357. Editorial Gregal.
Maldestre. t. Apocat i amb poca personalitat.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. G», p. 257. Autoedició.
Espectre.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gusarapa 1», p. 237. Edicions Polígrafa.
Quimera, ésser fantàstic.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gusarapa 2», p. 237. Edicions Polígrafa.
La persona que de tot té vergonya, que sempre està amagada.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gusarapa 3», p. 237. Edicions Polígrafa.

Gusarap

1 font, 1926.
M. Home molt pusil·lànime o mancat de vivor.
Lloc: Olot.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Gusarap». Editorial Moll.

Gusarap -apa

1 font, 1918.
A un qui sigui molt tontu. De: Dorca i González, Josep; Albert Arnau, Josep Maria.
Lloc: La Pinya.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0007 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1357797». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.