Paremiologia catalana comparada digital

Ser una harpia

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1997.

Harpia

2 fonts, 1997.
Dona dolenta, sovint, avara. Monstre ams d'au rapinyaire i una cara horrible de dona. Així la descriu Virgili. De: Virgili.
Equivalent en llatí: Virginei volucrus voltus, foedissima ventris proluvies uncaeque manus et pallida semper ora fame.
Font: Eneida 3.216.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 112», p. 92. Edicions 62.
Dona malvada, perversa. D'Harpia, monstre mitològic, mig dona mig ocell rapaç.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «106 - II. Mots i expressions catalans d'origen clàssic, cristià o bíblic», p. 185. Enciclopèdia Catalana.

Ser una harpia

1 font, 2016.
Tenir molt mal geni amb rampells rabiosos.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. S», p. 271. Autoedició.