Paremiologia catalana comparada digital

Ser una lloca

22 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Lloca

10 fonts, 1926.
Figaflor, bleda, (fig.) (vulg.) Persona que riu escandalosament.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. L», p. 136. Autoedició.
Adj. Home inactiu o covard.
Lloc: Mall., Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Lloca 10». Editorial Moll.
F. Persona que encobreix o ajuda un lladre o criminal; casa on s'oculten criminals.
Equivalent en castellà: Capa de ladrones.
Lloc: Berguedà, Plana de Vic.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Lloca 5». Editorial Moll.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. E. Intercanvis negatius. Insult. Insultar i maleir. Expressions usades com a insult», p. 635. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Molt madura, que ja comença a passar-se i a perdre el color. Emprat amb el nom «pera» (fruita).
L'última pera que quedava estava lloca, i n'he hagut de llençar la mitat.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «1. Adjectius», p. 39. Autoedició.
Persona protectora.
Eixa és una lloca, els fa de tot als fills. Quina lloca de mare!
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «L», p. 203. Juli Jordà Mulet.
Persona que, ubicada en una comunitat, fa d'espieta i facilita informació a persones de l'exterior, per efectuar-hi, per exemple, robatoris o atacs.
Lloc: La Manresana.
L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs (2024): L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs «Llista de mots i expressions de la Segarra històrica - https://mots.efes.cat/llistat/totes». Web.
Persona, sovint una dona, que no para de parlar i en el que diu, molesta.
Lloc: La Manresana.
L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs (2024): L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs «Llista de mots i expressions de la Segarra històrica - https://mots.efes.cat/llistat/totes». Web.
Dona grossa i estarrufada.
Mestre i Raventós, Pere (1980): Miscel·lània Penedesenca 1980 «Els noms d'ocell aplicats en forma figurativa o familiar a les persones. Gallina», p. 105. Miscel·lània Penedesenca.
En s. f., persona gran i experimentada.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2002): Fraseologia popular. Inspirada en el món agrícola i religiós «Fraseologia popular inspirada en el món agrícola. L», p. 46. Edicions Bromera.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Facebook.
Sobrenom que es dóna als habitants de la Serra.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «L», p. 108. Editorial Trabucaire, accepció 1.
Sinònim: Figassa.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «L», p. 108. Editorial Trabucaire, accepció 2.

Ser una lloca

5 fonts, 1980.
Anar on va la majoria. tindre poca opinió o criteri.
Lloc: Bellreguard (Safor).
Borràs March, Jaume (2024): Paraules en desús, frases fetes i refranys a la Safor «Refranys. Climatologia, aigua, agricultura, fauna i flora», p. 151. Ajuntament de Bellreguard.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. H. Caràcter. Caràcter. Poc caràcter, innocent, feblesa de voluntat», p. 719. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Ser una fleuma, una figaflor, persona que es queixa sempre per tot.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Frases fetes», p. 169. Salvat, S.A. de Ediciones.
Per extensió, dit de la persona que adopta una actitud protectora envers els altres o que encobreix un lladre.
Mestre i Raventós, Pere (1980): Miscel·lània Penedesenca 1980 «Els noms d'ocell aplicats en forma figurativa o familiar a les persones. Gallina», p. 105. Miscel·lània Penedesenca.
Persona que porta la direcció d'una cosa determinada i aparentment queda coberta per l'actuació d'altres que es mouen obeint les ordres que reben d'aquell que queda encobert.
Mestre i Raventós, Pere (1980): Miscel·lània Penedesenca 1980 «Els noms d'ocell aplicats en forma figurativa o familiar a les persones. Gallina», p. 105. Miscel·lània Penedesenca.
En el sentit de marassa, d'una dona una mica tova al criar els fills.
Mestre i Raventós, Pere (1980): Miscel·lània Penedesenca 1980 «Els noms d'ocell aplicats en forma figurativa o familiar a les persones. Gallina», p. 105. Miscel·lània Penedesenca.
Hiperprotegir els fills o els subordinats. No és un elogi. De fet és crític per la desresponsabilització que comporta.
Lloc: Girona (Gironès).
PCCD / Birulés Bertran, Josep Maria (2020): Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) «Formulari». Web.

Ser lloca

1 font, 2019.
Fig. Aplicat a diverses fruites, sobretot a les peres, estar passada i ser insípida. Amb aquest significat es coneix a altres llocs.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «L/LL», p. 106. Edicions Baix Empordà.
Fig. A Palafrugell s'usava també per denominar una dona alcavota.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «L/LL», p. 106. Edicions Baix Empordà.