Molt madura, que ja comença a passar-se i a perdre el color. Emprat amb el nom «pera» (fruita).
L'última pera que quedava estava lloca, i n'he hagut de llençar la mitat.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Ser una lloca
13 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1980.
Lloca
5 fonts, 1980.
Persona protectora.
Eixa és una lloca, els fa de tot als fills. Quina lloca de mare!
Persona que, ubicada en una comunitat, fa d'espieta i facilita informació a persones de l'exterior, per efectuar-hi, per exemple, robatoris o atacs.
Lloc: La Manresana.
Persona, sovint una dona, que no para de parlar i en el que diu, molesta.
Lloc: La Manresana.
Dona grossa i estarrufada.
Lloc: Catalunya del Nord.
Ser una lloca
3 fonts, 1980.
Ser una fleuma, una figaflor, persona que es queixa sempre per tot.
Lloc: Cerdanya.
En el sentit de marassa, d'una dona una mica tova al criar els fills.
Per extensió, dit de la persona que adopta una actitud protectora envers els altres o que encobreix un lladre.
Persona que porta la direcció d'una cosa determinada i aparentment queda coberta per l'actuació d'altres que es mouen obeint les ordres que reben d'aquell que queda encobert.
Hiperprotegir els fills o els subordinats. No és un elogi. De fet és crític per la desresponsabilització que comporta.
Lloc: Girona (Gironès).
Ser lloca
1 font, 2019.
Fig. A Palafrugell s'usava també per denominar una dona alcavota.
Lloc: Palafrugell.
Fig. Aplicat a diverses fruites, sobretot a les peres, estar passada i ser insípida. Amb aquest significat es coneix a altres llocs.
Lloc: Palafrugell.