Paremiologia catalana comparada digital

Ser una lloca

17 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Lloca

7 fonts, 1926.
Adj. Home inactiu o covard.
Lloc: Mall., Val.
F. Persona que encobreix o ajuda un lladre o criminal; casa on s'oculten criminals.
Equivalent en castellà: Capa de ladrones.
Lloc: Berguedà, Plana de Vic.
Molt madura, que ja comença a passar-se i a perdre el color. Emprat amb el nom «pera» (fruita).
L'última pera que quedava estava lloca, i n'he hagut de llençar la mitat.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Persona protectora.
Eixa és una lloca, els fa de tot als fills. Quina lloca de mare!
Persona que, ubicada en una comunitat, fa d'espieta i facilita informació a persones de l'exterior, per efectuar-hi, per exemple, robatoris o atacs.
Lloc: La Manresana.
Persona, sovint una dona, que no para de parlar i en el que diu, molesta.
Lloc: La Manresana.
Dona grossa i estarrufada.
Lloc: Catalunya del Nord.
Sobrenom que es dóna als habitants de la Serra.
Sinònim: Figassa.

Ser una lloca

3 fonts, 1980.
Ser una fleuma, una figaflor, persona que es queixa sempre per tot.
Lloc: Cerdanya.
En el sentit de marassa, d'una dona una mica tova al criar els fills.
Persona que porta la direcció d'una cosa determinada i aparentment queda coberta per l'actuació d'altres que es mouen obeint les ordres que reben d'aquell que queda encobert.
Per extensió, dit de la persona que adopta una actitud protectora envers els altres o que encobreix un lladre.
Hiperprotegir els fills o els subordinats. No és un elogi. De fet és crític per la desresponsabilització que comporta.
Lloc: Girona (Gironès).

Ser lloca

1 font, 2019.
Fig. A Palafrugell s'usava també per denominar una dona alcavota.
Lloc: Palafrugell.
Fig. Aplicat a diverses fruites, sobretot a les peres, estar passada i ser insípida. Amb aquest significat es coneix a altres llocs.
Lloc: Palafrugell.