De ponent, ni vent ni gent

219 recurrències en 79 variants. Primera citació: 1878.
ves als fitxers

De ponent, ni vent ni gent

38 fonts, 1928.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Gener», p. 26. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «D», p. 59. Editorial Arte y Letras.
Lloc: Lleida.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Sinònim: De ponent, ni gent ni vent ni casament.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVI. La terra i la llibertat. La pàtria», p. 121. Pagès Editors.
Lloc: Mallorca.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Carme Meix (2013): El bloc de la Carme «Dites gandesanes». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La terra i la llibertat. Forasters», p. 207. Edicions Tres i Quatre.
Correu / Vellvé Vendrell, Maria (2010). Correu electrònic.
Potser tinga també un idèntic origen.
Cucarella, Toni (2020): Toni Cucarella «Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus». Blogger.
Sinònim: Si camines per mal lloc, passa-hi a poc a poc.
Sinònim: El ponent va deixar morir la seva mare de talent | De ponent, ni el vent.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Blasma aquests elements de procedència occidental.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 225. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent de ponent (procedent de l'oest)», p. 625. Web.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 8. Anubar Ediciones.
Lloc: Salt (Gironès).
Històricament, ha estat un vent molt mal considerat al llarg del país.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.1. Del vent i els seus noms. Ponent», p. 73. Edicions del Bullent.
La versió castellana és sentida a Rota (Cadis), segurament a través dels mariners i almadravers valencians.
Equivalent en castellà: De poniente, ni viento ni gente.
En qualsevol cas, se l'acostuma a considerar un vent dolent.
Lloc: Terres de Ponent.
Masip, Robert; Prenafeta, David, i Montardit, Ferran (1998): Lo diccionari lleidatà-català «Altres dites, frases fetes i refranys». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «Llistat per correu electrònic». Correu electrònic.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Lloc: Alcoi (Alcoià).
Lloc: Alfara de l'Horta (Horta).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Dénia (Marina Alta).
Lloc: Folgueroles - Manresa.
Lloc: Gandia (Safor).
Lloc: Manresa (Bages).
Lloc: Mutxamel (L'Alacantí).
Lloc: Quart de les Valls (Camp de Morvedre).
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Lloc: València (Horta).
Lloc: València (L'Horta).
Ens prevé dels vents de ponent, que acostumen a venir acompanyats de pluja, i alhora de les persones de les terres que s'estenen més enllà de les fronteres de la parla catalana.
Sinònim: De ponent, ni vent, ni gent, ni casament | De ponent, ni bon vent, ni bona gent.
Ens prevé dels vents de ponent, que acostumen a venir acompanyats de pluja, i alhora de les persones de les terres que s'estenen més enllà de les fronteres de la parla catalana.
Trad.: D'Espanya, ni bon vent, ni bon casament.
Sinònim: De ponent, ni vent, ni gent, ni casament | De ponent, ni bon vent, ni bona gent.
Equivalent en portuguès: De Espanha, não bon vento, não bon casamento.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «D», p. 103. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Ponent», p. 900. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
La tramuntana és el vent que té pitjor anomenada: meixanta, dolenta.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Influència del temps», p. 156. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

De ponent, ni vent, ni gent, ni casament

19 fonts, 1987.
Astrogea (diverses fonts) (2009): Astrogea «Refranys i dites sobre el temps». Web.
Semàntica dels connectius: conjuntiu negatiu ni.
Conca, Maria (1987): Paremiologia «4. El refrany en el marc de la teoria textual», p. 88. Publicacions de la Universitat de València.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Sobre l'aire i el vent». Web.
E. V. Equip (1996): Revista Caprabo, 206 (febrer'96) «REFRANYS CATALANS. DE L'AMOR, LA DONA... (1)», p. 77. Caprabo.
La tradició valenciana és mediterrània, per això es desconfia del que puga arribar de terra endins, sobretot des del Decret de Nova Planta pel qual el Regne de València quedava sota la sobirania de Castella.
Sinònim: Castellans, a la gerra.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent de ponent (procedent de l'oest)», p. 625. Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Rivalitats, maledicència i parladuries dels pobles», p. 56. Editorial l'Esquer.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Ens prevé dels vents de ponent, que acostumen a venir acompanyats de pluja, i alhora de les persones de les terres que s'estenen més enllà de les fronteres de la parla catalana.
Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna», p. 40. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): Els refranys meteorològics. Web.
Els històrics.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Estudi preliminar», p. 20. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

De ponent, ni gent ni vent

15 fonts, 1878.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 21. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Lloc: Lleida (Segrià).
Lloc: Lleida (Segrià).
Oral / Vilaseca, Joan (1994). Font oral.
Lloc: Urgell.
Lloc: Banyoles (Pla de l'Estany).
Lloc: Calaceit (Matarranya).
Lloc: Tavernes de la Valldigna (Safor).
Pirobloc (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb llocs». Web.
Ho diem els catalans parlant dels espanyols. Indiquen la mala fama que tenen el vent ponentí i en general les coses que venen d'occident.
Lloc: Llofriu.
Lloc: Penedès.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb llocs», p. 29. Revista L'Estel.

De ponent, ni aigua ni vent

8 fonts, 1987.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Lloc: Mallorca.
En general, no es desitja res procedent de l'interior, ja que a les terres valencianes arriben molt poques pluges, i fluixes, i el vent procedent de la Manxa és molt assecador.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent de ponent (procedent de l'oest)», p. 625. Web.
Lloc: La Sénia.
Font: DCVB.
De: Griera.
Lloc: Manresa.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 97. Editorial l'Esquer.
Indiquen la mala fama que tenen el vent ponentí i en general les coses que vénen d'occident.

De ponent ni vent ni gent

7 fonts, 1993.
Refranys catalans poc coneguts.
Lloc: Aldaia (Horta de València).
Alguns hi afegeixen: ni casament.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Nom genèric de les terres de parla castellana de la península.

De ponent, ni dona ni vent

6 fonts, 1951.
Entre aquestes unitats trobem variants formades amb noms geogràfics o punts cardinals, conegudes en diversos indrets.
Sinònim: PT: Da Espanha nem bom vento, nem bom casamento.
Morvay, Karoly (2012): Mirar amb un ull a Xerta i l'altre a Tivenys. Fraseologia i territori en l'obra literària de Jesús Moncada, dins Géolinguistique 13/2012, p. 4. Universitat de Girona.
Indiquen la mala fama que tenen el vent ponentí i en general les coses que vénen d'occident.
Repugnància a lligar-nos amb gent de Castella.
Lloc: Penedès.

De ponent, ni bon vent ni bon casament

5 fonts, 1979.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 225. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent de ponent (procedent de l'oest)», p. 625. Web.
Repugnància a lligar-nos amb gent de Castella.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

De ponent, / ni vent ni gent

4 fonts, 1936.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Sinònim: De ponent, ni bon vent / ni bona gent.

De ponent, ni vent ni gent ni casament

4 fonts, 1989.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Lloc: Català septentrional.
Dites d'abast general conegudes al Prat.
Del vent de ponent, calent i fort, depenent del mes que bufa al Prat se l'anomenava 'matafaves'.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «D», p. 103. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

De ponent, ni aigua ni gent

3 fonts, 1995.
De: Griera.
Lloc: Tortosa.
Lloc: La Font d'en Carròs (La Safor).
Lloc: Mallorca.
(1995): L'Estel «Recursos didàctics al voltant de la salut. Dites de mariners», p. 21. Revista L'Estel.

De ponent, ni bon vent ni bona gent

3 fonts, 1951.
Sembla que el vent de ponent no ens duu res de bo.
Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.
La tramuntana és el vent que té pitjor anomenada: meixanta, dolenta.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Influència del temps», p. 156. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

De ponent, ni dona ni gent

3 fonts, 1992.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Allò que ve d'occident té mala fama.

De ponent, ni gent ni vent ni casament

3 fonts, 1993.
Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVI. La terra i la llibertat. La pàtria», p. 121. Pagès Editors.
Lloc: Oliva (La Safor).

De Ponent, ni vent ni gent

3 fonts, 1966.
Lloc: Segarra i Mallorca.
Lloc: Vallromanes (Vallès Oriental).
Potser només, per contrast amb els nostres veïns castellans, hi descobriríem una instintiva tendèn. cia a desinflar totes les exageracions, a fer mofa del quixotisme, a ridiculitzar aquelles coses que, en bé o en mal, els separen de nosaltres.

De ponent, ni vent ni gent, ni casament

3 fonts, 2014.
Lloc: País Valencià.

De ponent ni aigua ni vent

2 fonts, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Sobre l'aire i el vent». Web.
Los vientos del oeste, en los refranes, parecen ser vientos temidos popularmente. Se hace alusión que los vientos fuertes de esta dirección son los que producen más daños. De: Morte.

De ponent ni aygua ni gent

2 fonts, 2021.
De ponent ni. 4-6-1892.
Font: Calendari dels pagesos.
De ponent ni aygua. 4-6-1890 / =92.
Font: Calendari dels pagesos.

De ponent ni dona ni vent

2 fonts, 2010.
Lloc: Elx (Baix Vinalopó).
Los vientos del oeste, en los refranes, parecen ser vientos temidos popularmente. Se hace alusión que los vientos fuertes de esta dirección son los que producen más daños. De: Morte.

De ponent ni gent ni vent

2 fonts, 1900.
Lloc: Alacant (Alacantí).
Correu / Serra Mariola, Lluís Enric (2010). Correu electrònic.

De Ponent ni vent ni gent

2 fonts, 2010.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
El Ponent, sec i calent (Cremadell) asseca les plantes i acostuma a durar tres dies.
Lloc: Altafulla.

De ponent ni vent, ni gent ni casament

2 fonts, 1993.
Suggereix que res que vingui de ponent té cap interès.
Lloc: Cadaqués (Empordà).

De ponent ni vent, ni gent, ni casament

2 fonts, 1995.
Los vientos del oeste, en los refranes, parecen ser vientos temidos popularmente. Se hace alusión que los vientos fuertes de esta dirección son los que producen más daños. De: Bonafé, Morte.
Lloc: Mallorca.
Una borrasca que creuï França des de l'Atlàntic, ens donarà a casa nostra vent de Ponent. La seva durada va en funció de la importància de la borrasca i si darrera d'ella en vénen d'altres. En aquest cas, alterarà força la mar. De precipitacions no n'acostuma a donar gaires, però sí cops de vent.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Vent. Ponent (270o)», p. 58. Editorial Noray.

De ponent, / ni dona ni vent

2 fonts, 1930.
Ponent: punt cardinal oest, i el vent que bufa d'aquell indret.

De ponent, ni bon vent, ni bona gent

2 fonts, 1999.
Ens prevé dels vents de ponent, que acostumen a venir acompanyats de pluja, i alhora de les persones de les terres que s'estenen més enllà de les fronteres de la parla catalana.
Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.
Indiquen la mala fama que tenen el vent ponentí i en general les coses que vénen d'occident.

De Ponent, ni gent, ni vent

2 fonts, 2010.
Lloc: Alcoi (Alcoià).
Correu / Anna (2010). Correu electrònic.
Lloc: Alcoi (Alcoià).

De ponent, ni vent, ni gent

2 fonts, 2010.
Equivalent en portuguès: Da Espanha nem bom vento nem bom casamento.
Correu / Ronda Añón, Neus (2010). Correu electrònic.

De la banda de ponent, ni bon vent, ni bona gent

1 font, 1999.

De llevant i de ponent, ni vent ni gent

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).

De ponent / ni aygua ni gent

1 font, 1888.
De: Leite de Vasconcellos, J.
Equivalent en portuguès: D'Hispanha nem bon vento / Nem bon casamento.
Lloc: Ribera de Ebro.
Ditxo de la Ribera de Ebro, hont may hi plou ab aquest vent.
Equivalent en castellà: De Aragón / ni viento ni varón | El viento y el varón / no es bueno de Aragón.
Lloc: Ribera de Ebro.
Font: El Folk-Lore andaluz, 1882 á 1883.

De ponent / ni bon vent ni bona gent

1 font, 1888.
De: Leite de Vasconcellos, J.
Sinònim: De ponent, / ni pluja ni vent.
Equivalent en portuguès: D'Hispanha nem bon vento / nem bon casamento.
Lloc: Catalunya.
Font: Tradiçöes populares de Portugal, pl. 48.
Sinònim: De ponent, / ni pluja ni vent.
Equivalent en castellà: De Aragón / ni viento ni varón.
Lloc: Catalunya.
Font: El Folk-Lore andaluz, 1881-82.
Sinònim: De ponent, / ni pluja ni vent.
Equivalent en castellà: El viento y el varón / no es bueno de Aragón.
Lloc: Catalunya.
Font: El Folk-Lore andaluz, 1881-82.

De ponent / ni bon vent, / ni bona gent

1 font, 1888.
Sinònim: De ponent / ni aygua ni gent.
Lloc: Costa de Llevant.

De Ponent ni aigua ni vent

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

De ponent ni aire ni gent

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

De ponent ni bon vent ni bona gent

1 font, 2019.
Lloc: País Valencià.

De Ponent ni dona ni vent

1 font, 2010.
Lloc: Maó (Menorca).

De ponent ni la vila ni la gent

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

De ponent ni vent ni casament

1 font, 2010.
Lloc: Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell).

De ponent ni vent ni fem

1 font, 1981.
Malament. Enviats per Antoni Gimeno Vidal.

De ponent ni vent ni gent ni casament

1 font, 2021.

De ponent ni vent, ni fem

1 font, 2019.
Lloc: Peníscola.
Font: Ayza 1981:131.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.1. Del vent i els seus noms. Ponent», p. 73. Edicions del Bullent.

De ponent, / ni bon vent ni bona gent

1 font, 1938.

De ponent, / ni bon vent, / ni bona gent

1 font, 1930.
Ponent: punt cardinal oest, i el vent que bufa d'aquell indret.

De Ponent, / ni bon vent, / ni bona gent

1 font, 1901.
Aquest ditxo confronta ab els següents, copiats per El Folk-Lore Andaluz.

De ponent, / ni dona ni gent

1 font, 1930.
Ponent: punt cardinal oest, i el vent que bufa d'aquell indret.

De ponent, / ni pluja ni vent

1 font, 1888.
Sinònim: De ponent / ni bon vent ni bona gent.
Lloc: Catalunya.

De ponent, / ni vent ni efluent

1 font, 2006.
Refranys estrafets. Variant recent del refrany anterior, que en determinats dies de l'any espontàniament surt de la boca dels habitants de la ciutat de Tarragona quan hi ha episodis de contaminació procedents de les químiques.
Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.
Mans, Claudi (2006): Revista de la Societat Catalana de Química, 7 (2006), p78-80 «Pel juliol, ni dona ni glicol», p. 78. Institut d'Estudis Catalans.

De ponent, / ni vent, / ni gent, / ni casament

1 font, 1998.
Lloc: Sant Vicent del Raspeig.
Garcia Molina, Rafael (1998): Almanac il·lustrat de Sant Vicent del Raspeig per a l'any 1998 «Gener 1998». Web.

De Ponent, ni aigua ni vent

1 font, 1980.
Al vent de Ponent o de l'oest, dit així perquè és el lloc per on s'hi pon el Sol.
Lloc: Ribera.

De ponent, ni aire ni gent

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

De ponent, ni bon vent / ni bona gent

1 font, 1936.
Sinònim: De ponent, / ni vent ni gent.

De ponent, ni dona, ni vent

1 font, 2010.
Lloc: Alcoi (Alcoià).
Correu / Lloret Llopis, Mercè (2010). Correu electrònic.

De ponent, ni dona, ni vent, ni casament

1 font, 1989.
Sovint s'interpreta aquest refrany com la repugnància de lligar un català amb gent de Castella.

De ponent, ni dona, ni vi, ni casament

1 font, 2008.

De ponent, ni el vent

1 font, 1992.
Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.

De ponent, ni gent ni vent (o pluja o vent...?)

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).

De ponent, ni gent, ni vent

1 font, 2010.
Lloc: Rafelcofer (La Safor).

De ponent, ni gent, ni vent, ni casament

1 font, 2011.
La dita tradueix la prevenció popular contra tot el que vinga de l'altiplà castellà.
Lloc: País Valencià.

De Ponent, ni la vila ni la gent

1 font, 1951.

De ponent, ni la vila ni la gent

1 font, 1999.

De ponent, ni pluja ni vent

1 font, 2005.

De ponent, ni pluja, ni vent, ni casament

1 font, 1987.
Gabinet de didàctica. Pol. Ling. (1987): Programa refranys d'ordinador. Generalitat de Catalunya.

De ponent, ni vent ni dona ni casament

1 font, 2008.
Vent de l'oest.
Lloc: Les Borges Blanques (Les Garrigues).

De ponent, ni vent ni gent ni

1 font, 2008.

De ponent, ni vent ni gent ni bon casament

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona - València.

De ponent, ni vent ni gent. De ponent, ni vent, ni gent, ni casament

1 font, 1999.
Indiquen la mala fama que tenen el vent ponentí i en general les coses que vénen d'occident.

De ponent, ni vent ni vent

1 font, 2010.
Lloc: Beniopa (Safor).

De ponent, ni vent, ni dona, ni casament

1 font, 1987.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 17. Editorial Virgili & Pages.

De Ponent, ni vent, ni gent

1 font, 2010.
Lloc: Badalona (Barcelonès).

De ponent, ni vent, ni gent ni casament

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

De Ponent, ni vent, ni gent, ni casament

1 font, 1980.

De ponent, ni vent, ni gent, ni casament!

1 font, 1980.
Al vent de Ponent o de l'oest, dit així perquè és el lloc per on s'hi pon el Sol.
Lloc: Ribera.

De ponent, no volem ni gent ni vent

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

De ponent,/ ni vent, ni gent, ni dissolvent

1 font, 2006.
Refranys estrafets. La mala qualitat d'algunes partides de furfural, dissolvent industrial extret de closques d'ametlla o d'altres residus agrícoles, i probablement la rivalitat entre fabricants, expliquen aquesta dita típica de les comarques del sud de Catalunya que elaboren aquest producte.
Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.
Mans, Claudi (2006): Revista de la Societat Catalana de Química, 7 (2006), p78-80 «Pel juliol, ni dona ni glicol», p. 78. Institut d'Estudis Catalans.

De terres de Ponent, ni gent ni casament

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.

De terres de pont ni gent ni casament

1 font, 2011.
Lloc: Bellvís.

Del ponent ni bon vent ni bona gent

1 font, 2021.
Lloc: Vic (Osona).

No et fies de la gent, ni del vent de ponent

1 font, 2019.
Font: Martorell 2001:169.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.1. Del vent i els seus noms. Ponent», p. 73. Edicions del Bullent.

No hi ha bon vent que vinga de ponent

1 font, 2019.
Lloc: Al Cabanyal.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.1. Del vent i els seus noms. Ponent», p. 73. Edicions del Bullent.

Ponent, mal vent i mala gent

1 font, 1994.
El ponent o vent de l'oest. Impetuós, sec i perjudicial, ja que crema les plantes i resseca la terra furtant-li la saó.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «4. Estiu. 4.3. Vents d'estiu», p. 95. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.