Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

De ponent, ni vent ni gent

228 recurrències en 81 variants. Primera citació: 1878.

De ponent, ni vent ni gent

38 fonts, 1928.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Lloc: País Valencià.
Lloc: Lleida.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Sinònim: De ponent, ni gent ni vent ni casament.
Lloc: Mallorca.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Potser tinga també un idèntic origen.
Sinònim: Si camines per mal lloc, passa-hi a poc a poc.
Sinònim: El ponent va deixar morir la seva mare de talent | De ponent, ni el vent.
Blasma aquests elements de procedència occidental.
Lloc: Albal (Horta).
Lloc: Salt (Gironès).
Històricament, ha estat un vent molt mal considerat al llarg del país.
La versió castellana és sentida a Rota (Cadis), segurament a través dels mariners i almadravers valencians.
Equivalent en castellà: De poniente, ni viento ni gente.
En qualsevol cas, se l'acostuma a considerar un vent dolent.
Lloc: Terres de Ponent.
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Lloc: Alcoi (Alcoià).
Lloc: Alfara de l'Horta (Horta).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Dénia (Marina Alta).
Lloc: Folgueroles - Manresa.
Lloc: Gandia (Safor).
Lloc: Manresa (Bages).
Lloc: Mutxamel (L'Alacantí).
Lloc: Quart de les Valls (Camp de Morvedre).
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Lloc: València (Horta).
Ens prevé dels vents de ponent, que acostumen a venir acompanyats de pluja, i alhora de les persones de les terres que s'estenen més enllà de les fronteres de la parla catalana.
Sinònim: De ponent, ni vent, ni gent, ni casament | De ponent, ni bon vent, ni bona gent.
Ens prevé dels vents de ponent, que acostumen a venir acompanyats de pluja, i alhora de les persones de les terres que s'estenen més enllà de les fronteres de la parla catalana.
Trad.: D'Espanya, ni bon vent, ni bon casament.
Sinònim: De ponent, ni vent, ni gent, ni casament | De ponent, ni bon vent, ni bona gent.
Equivalent en portuguès: De Espanha, não bon vento, não bon casamento.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
La tramuntana és el vent que té pitjor anomenada: meixanta, dolenta.
Lloc: Cocentaina (Comtat).

De ponent, ni vent, ni gent, ni casament

23 fonts, 1987.
Semàntica dels connectius: conjuntiu negatiu ni.
La tradició valenciana és mediterrània, per això es desconfia del que puga arribar de terra endins, sobretot des del Decret de Nova Planta pel qual el Regne de València quedava sota la sobirania de Castella.
Sinònim: Castellans, a la gerra.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Ens prevé dels vents de ponent, que acostumen a venir acompanyats de pluja, i alhora de les persones de les terres que s'estenen més enllà de les fronteres de la parla catalana.
Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.
Els històrics.
Lloc: País Valencià.
Equivalent en francès: Du couchant, ni vent, ni gens, ni mariage.
Lloc: Perpinyà.
Lloc: Calella.

De ponent, ni gent ni vent

16 fonts, 1878.
Diferenciar-se d'un altre marc de referències.
Equivalent en portuguès: De Espanha nem bom vento, nem bom casamento.
Lloc: Alt Pirineu.
Lloc: Lleida (Segrià).
Lloc: Lleida (Segrià).
Lloc: Urgell.
Lloc: Banyoles (Pla de l'Estany).
Lloc: Calaceit (Matarranya).
Lloc: Tavernes de la Valldigna (Safor).
Ho diem els catalans parlant dels espanyols. Indiquen la mala fama que tenen el vent ponentí i en general les coses que venen d'occident.
Lloc: Llofriu.
Lloc: Penedès.

De ponent, ni aigua ni vent

8 fonts, 1987.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Lloc: Mallorca.
En general, no es desitja res procedent de l'interior, ja que a les terres valencianes arriben molt poques pluges, i fluixes, i el vent procedent de la Manxa és molt assecador.
Lloc: La Sénia.
Font: DCVB.
De: Griera.
Lloc: Manresa.
Indiquen la mala fama que tenen el vent ponentí i en general les coses que vénen d'occident.

De ponent ni vent ni gent

7 fonts, 1993.
Refranys catalans poc coneguts.
Lloc: Aldaia (Horta de València).
Alguns hi afegeixen: ni casament.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Nom genèric de les terres de parla castellana de la península.

De ponent, ni dona ni vent

6 fonts, 1951.
Entre aquestes unitats trobem variants formades amb noms geogràfics o punts cardinals, conegudes en diversos indrets.
Sinònim: PT: Da Espanha nem bom vento, nem bom casamento.
Indiquen la mala fama que tenen el vent ponentí i en general les coses que vénen d'occident.
Repugnància a lligar-nos amb gent de Castella.
Lloc: Penedès.

De ponent, / ni vent ni gent

5 fonts, 1936.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Sinònim: De ponent, ni bon vent / ni bona gent.

De ponent, ni bon vent ni bon casament

5 fonts, 1979.
Repugnància a lligar-nos amb gent de Castella.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

De ponent, ni vent ni gent ni casament

4 fonts, 1989.
Lloc: Català septentrional.
Dites d'abast general conegudes al Prat.
Del vent de ponent, calent i fort, depenent del mes que bufa al Prat se l'anomenava 'matafaves'
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Lloc: País Valencià.

De ponent ni dona ni vent

3 fonts, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Lloc: Elx (Baix Vinalopó).
Los vientos del oeste, en los refranes, parecen ser vientos temidos popularmente. Se hace alusión que los vientos fuertes de esta dirección son los que producen más daños. De: Morte.

De ponent, ni aigua ni gent

3 fonts, 1995.
De: Griera.
Lloc: Tortosa.
Lloc: La Font d'en Carròs (La Safor).
Lloc: Mallorca.

De ponent, ni bon vent ni bona gent

3 fonts, 1951.
Sembla que el vent de ponent no ens duu res de bo.
Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.
La tramuntana és el vent que té pitjor anomenada: meixanta, dolenta.

De ponent, ni dona ni gent

3 fonts, 1992.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Allò que ve d'occident té mala fama.

De ponent, ni gent ni vent ni casament

3 fonts, 1993.
Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.
Lloc: Oliva (La Safor).

De Ponent, ni vent ni gent

3 fonts, 1966.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Segarra i Mallorca.
Lloc: Vallromanes (Vallès Oriental).
Potser només, per contrast amb els nostres veïns castellans, hi descobriríem una instintiva tendèn. cia a desinflar totes les exageracions, a fer mofa del quixotisme, a ridiculitzar aquelles coses que, en bé o en mal, els separen de nosaltres.

De ponent, ni vent ni gent, ni casament

3 fonts, 2014.
Lloc: País Valencià.

De ponent ni aigua ni vent

2 fonts, 2006.
Los vientos del oeste, en los refranes, parecen ser vientos temidos popularmente. Se hace alusión que los vientos fuertes de esta dirección son los que producen más daños. De: Morte.

De ponent ni aygua ni gent

2 fonts, 2021.
De ponent ni. 4-6-1892.
Font: Calendari dels pagesos.
De ponent ni aygua. 4-6-1890 / =92.
Font: Calendari dels pagesos.

De ponent ni gent ni vent

2 fonts, 1900.
Lloc: Alacant (Alacantí).

De Ponent ni vent ni gent

2 fonts, 2010.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
El Ponent, sec i calent (Cremadell) asseca les plantes i acostuma a durar tres dies.
Lloc: Altafulla.

De ponent ni vent ni gent ni casament

2 fonts, 2012.
Castella? O què?

De ponent ni vent, ni gent ni casament

2 fonts, 1993.
Suggereix que res que vingui de ponent té cap interès.
Lloc: Cadaqués (Empordà).

De ponent ni vent, ni gent, ni casament

2 fonts, 1995.
Los vientos del oeste, en los refranes, parecen ser vientos temidos popularmente. Se hace alusión que los vientos fuertes de esta dirección son los que producen más daños. De: Bonafé, Morte.
Lloc: Mallorca.
Una borrasca que creuï França des de l'Atlàntic, ens donarà a casa nostra vent de Ponent. La seva durada va en funció de la importància de la borrasca i si darrera d'ella en vénen d'altres. En aquest cas, alterarà força la mar. De precipitacions no n'acostuma a donar gaires, però sí cops de vent.

De ponent, / ni dona ni vent

2 fonts, 1930.
Ponent: punt cardinal oest, i el vent que bufa d'aquell indret.

De ponent, ni bon vent, ni bona gent

2 fonts, 1999.
Ens prevé dels vents de ponent, que acostumen a venir acompanyats de pluja, i alhora de les persones de les terres que s'estenen més enllà de les fronteres de la parla catalana.
Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.
Indiquen la mala fama que tenen el vent ponentí i en general les coses que vénen d'occident.

De Ponent, ni gent, ni vent

2 fonts, 2010.
Lloc: Alcoi (Alcoià).
Lloc: Alcoi (Alcoià).

De ponent, ni vent, ni gent

2 fonts, 2010.
Equivalent en portuguès: Da Espanha nem bom vento nem bom casamento.

De la banda de ponent, ni bon vent, ni bona gent

1 font, 1999.

De llevant i de ponent, ni vent ni gent

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).

De ponen, ni gent ni vent

1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.

De ponent / ni aygua ni gent

1 font, 1888.
De: Leite de Vasconcellos, J.
Equivalent en portuguès: D'Hispanha nem bon vento / Nem bon casamento.
Lloc: Ribera de Ebro.
Ditxo de la Ribera de Ebro, hont may hi plou ab aquest vent.
Equivalent en castellà: De Aragón / ni viento ni varón | El viento y el varón / no es bueno de Aragón.
Lloc: Ribera de Ebro.
Font: El Folk-Lore andaluz, 1882 á 1883.

De ponent / ni bon vent ni bona gent

1 font, 1888.
De: Leite de Vasconcellos, J.
Sinònim: De ponent, / ni pluja ni vent.
Equivalent en portuguès: D'Hispanha nem bon vento / nem bon casamento.
Lloc: Catalunya.
Font: Tradiçöes populares de Portugal, pl. 48.
Sinònim: De ponent, / ni pluja ni vent.
Equivalent en castellà: De Aragón / ni viento ni varón.
Lloc: Catalunya.
Font: El Folk-Lore andaluz, 1881-82.
Sinònim: De ponent, / ni pluja ni vent.
Equivalent en castellà: El viento y el varón / no es bueno de Aragón.
Lloc: Catalunya.
Font: El Folk-Lore andaluz, 1881-82.

De ponent / ni bon vent, / ni bona gent

1 font, 1888.
Sinònim: De ponent / ni aygua ni gent.
Lloc: Costa de Llevant.

De ponent / ni gent / ni vent

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).

De Ponent ni aigua ni vent

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

De ponent ni aire ni gent

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

De ponent ni bon vent ni bona gent

1 font, 2019.
Lloc: País Valencià.

De Ponent ni dona ni vent

1 font, 2010.
Lloc: Maó (Menorca).

De ponent ni la vila ni la gent

1 font, 2006.

De ponent ni vent ni casament

1 font, 2010.
Lloc: Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell).

De ponent ni vent ni fem

1 font, 1981.
Malament. Enviats per Antoni Gimeno Vidal.

De ponent ni vent, ni fem

1 font, 2019.
Lloc: Peníscola.
Font: Ayza 1981:131.

De ponent, / ni bon vent ni bona gent

1 font, 1938.

De ponent, / ni bon vent, / ni bona gent

1 font, 1930.
Ponent: punt cardinal oest, i el vent que bufa d'aquell indret.

De Ponent, / ni bon vent, / ni bona gent

1 font, 1901.
Aquest ditxo confronta ab els següents, copiats per El Folk-Lore Andaluz.

De ponent, / ni dona ni gent

1 font, 1930.
Ponent: punt cardinal oest, i el vent que bufa d'aquell indret.

De ponent, / ni pluja ni vent

1 font, 1888.
Sinònim: De ponent / ni bon vent ni bona gent.
Lloc: Catalunya.

De ponent, / ni vent ni efluent

1 font, 2006.
Refranys estrafets. Variant recent del refrany anterior, que en determinats dies de l'any espontàniament surt de la boca dels habitants de la ciutat de Tarragona quan hi ha episodis de contaminació procedents de les químiques.
Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.

De ponent, / ni vent, / ni gent, / ni casament

1 font, 1998.
Lloc: Sant Vicent del Raspeig (Alacantí).

De Ponent, ni aigua ni vent

1 font, 1980.
Al vent de Ponent o de l'oest, dit així perquè és el lloc per on s'hi pon el Sol.
Lloc: Ribera.

De ponent, ni aire ni gent

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

De ponent, ni bon vent / ni bona gent

1 font, 1936.
Sinònim: De ponent, / ni vent ni gent.

De ponent, ni dona, ni vent

1 font, 2010.
Lloc: Alcoi (Alcoià).

De ponent, ni dona, ni vent, ni casament

1 font, 1989.
Sovint s'interpreta aquest refrany com la repugnància de lligar un català amb gent de Castella.

De ponent, ni dona, ni vi, ni casament

1 font, 2008.

De ponent, ni el vent

1 font, 1992.
Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.

De ponent, ni gent ni vent (o pluja o vent...?)

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).

De ponent, ni gent, ni vent

1 font, 2010.
Lloc: Rafelcofer (La Safor).

De ponent, ni gent, ni vent, ni casament

1 font, 2011.
La dita tradueix la prevenció popular contra tot el que vinga de l'altiplà castellà.
Lloc: País Valencià.

De Ponent, ni la vila ni la gent

1 font, 1951.

De ponent, ni la vila ni la gent

1 font, 1999.

De ponent, ni pluja ni vent

1 font, 2005.

De ponent, ni pluja, ni vent, ni casament

1 font, 1987.

De ponent, ni vent ni dona ni casament

1 font, 2008.
Vent de l'oest.
Lloc: Les Borges Blanques (Les Garrigues).

De ponent, ni vent ni gent ni

1 font, 2008.

De ponent, ni vent ni gent ni bon casament

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona, València.

De ponent, ni vent ni gent. De ponent, ni vent, ni gent, ni casament

1 font, 1999.
Indiquen la mala fama que tenen el vent ponentí i en general les coses que vénen d'occident.

De ponent, ni vent ni vent

1 font, 2010.
Lloc: Beniopa (Safor).

De ponent, ni vent, ni dona, ni casament

1 font, 1987.
Lloc: Garrigues.

De Ponent, ni vent, ni gent

1 font, 2010.
Lloc: Badalona (Barcelonès).

De ponent, ni vent, ni gent ni casament

1 font, 2006.

De Ponent, ni vent, ni gent, ni casament

1 font, 1980.

De ponent, ni vent, ni gent, ni casament!

1 font, 1980.
Al vent de Ponent o de l'oest, dit així perquè és el lloc per on s'hi pon el Sol.
Lloc: Ribera.

De ponent, no volem ni gent ni vent

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

De ponent,/ ni vent, ni gent, ni dissolvent

1 font, 2006.
Refranys estrafets. La mala qualitat d'algunes partides de furfural, dissolvent industrial extret de closques d'ametlla o d'altres residus agrícoles, i probablement la rivalitat entre fabricants, expliquen aquesta dita típica de les comarques del sud de Catalunya que elaboren aquest producte.
Sinònim: De ponent, ni vent ni gent.

De terres de Ponent, ni gent ni casament

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.

De terres de pont ni gent ni casament

1 font, 2011.
Lloc: Bellvís.

Del ponent ni bon vent ni bona gent

1 font, 2021.
Lloc: Vic (Osona).

No et fies de la gent, ni del vent de ponent

1 font, 2019.
Font: Martorell 2001:169.

No hi ha bon vent que vinga de ponent

1 font, 2019.
Lloc: Al Cabanyal.

Ponent, mal vent i mala gent

1 font, 1994.
El ponent o vent de l'oest. Impetuós, sec i perjudicial, ja que crema les plantes i resseca la terra furtant-li la saó.
Lloc: País Valencià.