Paremiologia catalana comparada digital

Ser una miota

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Miota

2 fonts, 1926.
F. Dona excessivament beata o retreta.
Allà hi vejen ses atlotes / no ab cap traje de París, / sinó vestides de miotes, Penya Poes. 313.
Equivalent en castellà: Gazmoña.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Miota 1». Editorial Moll.
F. Persona malgarbada o feixuga de moviments, peresosa, mancada d'activitat.
Lloc: Menorca.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Miota 2». Editorial Moll.
F. fig., persona molt retreta o poc sociable.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Miota 4». Editorial Moll.
Adjectiu femení: mal vestida.
Sembles una miota.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Miota», p. 96. Pagès Editors.

Mioto, -a

1 font, 2021.
M. i f. (pronunciat amb la «o» tònica oberta). Persona estrafolària, mal vestida, de qualsevol manera. És possible que tengui relació amb el mot «miot», 'home molt piadós i beat', que recull el DCVB.
Què és açò que t'has posat avui? Vas com un mioto!
Lloc: Menorca.
Riudavets, Francesc; Romero, Patrícia (2021): Espigolant (II). Una aproximació al lèxic de Menorca no recollit al Diccionari Alcover-Moll «Vocabulari», p. 85. Institut Menorquí d'Estudis.