F. pl. Persona mal vestida i mal alimentada, que pateix necessitat.
Escoltant aquest pallaringues que s'interessa perque no'm mori de gana ab tu, Vilanova Obres, ii, 127.
Lloc: Barc.
Ser una pelleringa
15 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1926.
Pelleringa
8 fonts, 1926.
Amb relació al físic o a la imatge exterior de les persones, tenim tot de recursos propis tan variats i expressius com ara…
Ve de «pelleringa»: tros que penja de pell alçada d'una roba esquinçada o tros prim de carn en què gairebé tot és pell.
Equivalent en francès: Lambeau.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
De: Ribes, Jean.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.
Lloc: Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Es diu a (d')una persona mal vestida, mal alimentada i miserable.
Pelleringo
3 fonts, 1926.
M. fig. Membre viril, en llenguatge infantil.
Lloc: Alaró.
Home mal endreçat.
Va fet un pelleringo.
Lloc: Migjorn Gran.
Penis en llenguatge infantil.
Semblar una pelleringa
1 font, 1988.
L'endemà de l'evacuació, durant la qual van romandre a la casa, temorosos d'una rampellada de desesperació dels qui fugien, quan eixiren a rebre els feixistes el senyor Jaume semblava una pelleringa.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Ser una pelleringa
1 font, 1982.
Equivalent en castellà: Ser una piltrafa.
Un pelleringues
1 font, 2022.
A Barcelona es deia abans d'una persona mal vestida, mal alimentada, que patia necessitat.
Una pelleringa
1 font, 2022.
Gent prima.