Paremiologia catalana comparada digital

Ser una pellofa

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1917.

Pellofa

2 fonts, 1926.
F. Mentider.
Equivalent en castellà: Embustero.
Lloc: Santa Col. de Q.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pellofa 5». Editorial Moll.
F. Persona curta d'enteniment.
Mira que ets pellofa!
Lloc: Igualada, St. Joan Despí.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pellofa 6. a)». Editorial Moll.
F. Persona de poc valer i molt flonja.
Font: Labèrnia-S. Dicc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pellofa 6. b)». Editorial Moll.
Es diu a (d')una persona de poc valor i/o curta d'enteniment.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «P», p. 135. Editorial Trabucaire.

Pallofa

1 font, 1917.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Font: E. Vilanova, vol XI, p67.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0044 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368916». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.