Paremiologia catalana comparada digital

Ser una prostituta

4 recurrències. Primera citació: 1839.

Prostituta

4 fonts, 1839.
Dona de mala vida que es dóna als plaers carnals.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Prostituta», p. 420. Edicions Polígrafa.
F. Ramera.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Prostituta», p. 416. Hermanos Espasa, Editores.
S. m. Ramèra.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Prostituta», p. 584. Impremta de Josep Torner.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «Lèxic de la sexualitat. Els noms de la prostituta», p. 237. Editorial Trabucaire.