Paremiologia catalana comparada digital

Ser una quimera

6 recurrències. Primera citació: 1997.

Quimera

3 fonts, 1997.
F. mit. art. Monstre de la mitologia grega que tenia el cap i la cua de drac i el cos de cabra.
Equivalent en alemany: (S)Chimäre.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Quimera», p. 990. Enciclopèdia Catalana.
F. mit. art. Monstre de la mitologia grega que tenia el cap i la cua de drac i el cos de cabra.
Equivalent en anglès: Chimera.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Quimera», p. 990. Enciclopèdia Catalana.
F. mit. art. Monstre de la mitologia grega que tenia el cap i la cua de drac i el cos de cabra.
Equivalent en castellà: Quimera.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Quimera», p. 990. Enciclopèdia Catalana.
F. mit. art. Monstre de la mitologia grega que tenia el cap i la cua de drac i el cos de cabra.
Equivalent en francès: Chimère.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Quimera», p. 990. Enciclopèdia Catalana.
Monstre fabulós. Homer al·ludeix a Bel·lerofont, que va matar aquest monstre, combinat de cabra, lleó i serp. Aquest aspecte tan fabulós ha motivat que aquest mot hagi passat a significar una creació fantasiosa, sense relació amb la realitat, o una 'cosa impossible' De: Homer.
Font: Ilíada 6.175-183.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 234», p. 102. Edicions 62.
Creació imaginària de l'esperit que hom pren com una realitat, fantasieig, il·lusió. De quimera, monstre fabulós amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «196 - II. Mots i expressions catalans d'origen clàssic, cristià o bíblic», p. 191. Enciclopèdia Catalana.