Paremiologia catalana comparada digital

Ser una rabosa

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Rabosa

4 fonts, 1926.
F. fig. Persona molt irascible.
Equivalent en castellà: Fiera.
Lloc: Ll., Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Rabosa 3». Editorial Moll.
Persona astuta.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Rabosa 3», p. 36. Edicions Polígrafa.
Persona de mal caràcter.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Rabosa 4», p. 36. Edicions Polígrafa.
Persona molt irascible.
Lloc: Lleida.
Serrano i Bonell, Ramon (1994): Carrilet, 108 (1/1/1994) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «r»», p. 15. Revista Carrilet.
Sinònim: Guineu.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «R», p. 149. Editorial Trabucaire.

Ser una rabosa

2 fonts, 1989.
Expressions on apareguen els animals. D'altres animals.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «VII. D'animals», p. 67. Autoedició.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. H. Caràcter. Caràcter. Astut, astúcia», p. 699. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Ser una raboseta

1 font, 2003.
Ho diuen de la persona que té moltes picardies o astúcia.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «R», p. 136. Institut d'Estudis del Baix Cinca.