F. Dona bruta (materialment o moralment).
Tota persona que dirà a niguna dona o donzella, cadella, bagaça, goça, somera, truja o altres semblants vilanes paraules, Mostass. Agual. (Jocs Fl. 1895, p. 212) | Ta filla… no stela en lo cel, mas truja sutza, vil e pudent és, Curial, iii, 27.
Equivalent en castellà: Marrana | Puerca.
La poca condícia, la deixadesa i la brutícia també tenen els seus insults: pòtol, carnús, esparracat, llardós, porc, truja, verro.
El món animal ha fornit prou material pejoratiu per ser aplicat a persones, en referència a alguns dels tòpics que habitualment els són adjudicats, com ara…
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano. Mujer puerca y desagradable.
Equivalent en francès: Truie.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
De: Ribes, Jean.
Equivalent en francès: Truie.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.
Lloc: Catalunya del Nord.
Es diu a (d')una dona bruta o bé que es porta malament. En el mateix l'home seria tractat de «porc».