Paremiologia catalana comparada digital

Si les granotes canten al matí, assenyalen aigua nova

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1938.

Si les granotes canten al matí, assenyalen aigua nova

6 fonts, 1951.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «13. Animalets que emeten cants». Blogger.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 945. Editorial Selecta-Catalonia.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «3. Animalades. S», p. 89. Edicions Tívoli.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «granota», p. 139. Editorial Millà.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
El cant de les granotes és indici de pluja.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La pluja», p. 46. Edicions 62.

Si les granotes canten el matí, / assenyalen aigua nova

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 26. La Neotípia.