Paremiologia catalana comparada digital

Silla, el poble de la carxofa

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1935.

Silla, el poble de la carxofa

3 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Valencians», p. 1231. Editorial Selecta-Catalonia.
Per Corpus feien nuna carxofa molt grossa de cartó i la posaven al cim del pal del ball de cintes.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «València», p. 99. Edicions El Mèdol.
A Silla, quan entrava la processó a l'església, de la part de dalt de la porta baixava una espècie de capoll gegantí de fusta, que s'obria i deixava entreveure una part de vestit d'àngel, el qual cantava un motet. Aquest mecanisme era anomenat carxofa.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 521. Edicions 62.

Silla, el poble de la Carxofa

3 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Horta. Silla». Manuscrit.
De: Martí Gadea.
Font: Tipos, I, af. 1r, 26.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, III «Sector Central Litoral. III. L'Horta de València. Subsector del Sud del Türia. Tòpics de l'Horta de València. Subsector del Sud del Türia», p. 136. Fundació Caixa Castelló.