Paremiologia catalana comparada digital

Solemnement

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.

Solemnement

2 fonts, 1805.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Solemnemente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Solemnement», p. 334.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Solemniter.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Solemnement», p. 334.
De manera solemne.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Solemnement», p. 164. Edicions Polígrafa.

Solemnemènt

1 font, 1839.
Adv. mod. Ab solemnitat.
Equivalent en castellà: Solemnemente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Solemnemènt», p. 811. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Ab solemnitat.
Equivalent en llatí: Solemniter.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Solemnemènt», p. 811. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Ab solemnitat.
Equivalent en francès: Solennellement.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Solemnemènt», p. 811. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Ab solemnitat.
Equivalent en italià: Solennemente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Solemnemènt», p. 811. Impremta de Josep Torner.