Paremiologia catalana comparada digital

Sortir-ne amb la seva

7 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1865.

Eixir-se [algú] amb la seua

1 font, 2008.
Aconseguir algú allò que es proposava.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Eixir-se amb la seua

1 font, 2023.
Loc. v. [LC]. → Sortir-se amb la seva 1.
Al final s'ha eixit amb la seua. | Tu sempre vols eixir-te amb la teua.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «eixir ». Institut d'Estudis Catalans.

Eixir-se'n amb la seua

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. E», p. 31. Edicions Víctor.

Eixir-se'n u amb la seua

1 font, 1987.
Sinònim: Eixir-se'n u sempre amb la seua.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 134. Editorial l'Esquer.

Eixir-se'n u sempre amb la seua

1 font, 1987.
Sinònim: Eixir-se'n u amb la seua.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 134. Editorial l'Esquer.

Eixirne ab la seva

1 font, 1865.
Fr. met. Lograr sòn intent á pesar de contradiccions y dificultats.
Equivalent en castellà: Salir ó salirse con la suya.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Seva», p. 582. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. met. Lograr sòn intent á pesar de contradiccions y dificultats.
Equivalent en llatí: Praevalere.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Seva», p. 582. Hermanos Espasa, Editores.