Paremiologia catalana comparada digital

Subreptíciament

10 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1805.

Subrepticialment

1 font, 1865.
Adv. m. Ab subrepció.
Equivalent en castellà: Subrepticiamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Subrepticialment», p. 619. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Ab subrepció.
Equivalent en llatí: Subeptitie.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Subrepticialment», p. 619. Hermanos Espasa, Editores.

Subreptíciament

1 font, 1926.
Adv. D'una manera subreptícia.
Equivalent en castellà: Subrepticiamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Subreptíciament». Editorial Moll.

Subrepticiament

1 font, 1805.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Subrepticiamente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Subrepticiament», p. 341.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Subreptitie.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Subrepticiament», p. 341.

Subrepticiamènt

1 font, 1839.
Adv. mod. Ab subrepció.
Equivalent en castellà: Subrepticiamente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Subrepticiamènt», p. 827. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Ab subrepció.
Equivalent en francès: Subrepticement.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Subrepticiamènt», p. 827. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Ab subrepció.
Equivalent en italià: Surrettiziamente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Subrepticiamènt», p. 827. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Ab subrepció.
Equivalent en llatí: Subreptitio modo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Subrepticiamènt», p. 827. Impremta de Josep Torner.

Surreptíciament

1 font, 1865.
Adv. m. Subreptíciament.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Surreptíciament», p. 629. Hermanos Espasa, Editores.