Paremiologia catalana comparada digital

Supèrfluament

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1805.

Supèrfluament

2 fonts, 1926.
Adv. D'una manera supèrflua.
Com hom ha gran temptació de menjar e de beure superfluament o delicadament, Llull Cont. 295, 23.
Equivalent en castellà: Superfluamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Supèrfluament». Editorial Moll.
Inútilment.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Supèrfluament», p. 196. Edicions Polígrafa.

Superfluament

1 font, 1805.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Superfluamente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Superfluament», p. 344.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Superflue.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Superfluament», p. 344.

Supérfluamènt

1 font, 1839.
Adv. mod. Ab excès ó superfluitat.
Equivalent en castellà: Supérfluamente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Supérfluamènt», p. 838. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Ab excès ó superfluitat.
Equivalent en francès: D'une manière superflue.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Supérfluamènt», p. 838. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Ab excès ó superfluitat.
Equivalent en italià: Superfluamente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Supérfluamènt», p. 838. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Ab excès ó superfluitat.
Equivalent en llatí: Superflue.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Supérfluamènt», p. 838. Impremta de Josep Torner.