Paremiologia catalana comparada digital

Tacatac

5 recurrències. Primera citació: 2002.
Onomatopeia del soroll de ballar claqué o flamenc.
—M'encanta ballar claqué: tacatac!, tacatac!
Equivalent en anglès: Clack | Tap.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. T», p. 155. Eumo Editorial, accepció 1.
Onomatopeia del soroll de ballar claqué o flamenc.
—M'encanta ballar claqué: tacatac!, tacatac!
Equivalent en castellà: Tacatá | Tac, tac, tac.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. T», p. 155. Eumo Editorial, accepció 1.
Onomatopeia del soroll de ballar claqué o flamenc.
—M'encanta ballar claqué: tacatac!, tacatac!
Equivalent en francès: Clac | Clac-clac.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. T», p. 155. Eumo Editorial, accepció 1.
Sinònim: V. Ta-ta-ta.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. T», p. 155. Eumo Editorial, accepció 2.
Interj. Onomatopeia del soroll que fa una metralladora, i també del que es fa en ballar (claqué, flamenc).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «T», p. 206. Edicions 62.