Paremiologia catalana comparada digital

Tallat de mala lluna

19 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1884.

Ésser tallat de mala lluna

5 fonts, 1979.
Ésser de mal natural, tenir molt mal caràcter.
Equivalent en castellà: Tener malas pulgas (o mal genio).
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Lluna», p. 144. Enciclopèdia Catalana.
Figuradament Ésser de mal natural, tenir molt mal caràcter.
Enciclopèdia Catalana (2023): GDLC «Lluna - https://diccionari.cat/GDLC/lluna». Enciclopèdia Catalana.
Tenir mal caràcter.
La teva germana és tallada de mala lluna, sempre et surt amb estirabots.
Sinònim: Ésser de mala llet, tenir un geni de fotims, ésser de mala jeia, ésser de geni viu, tenir sang a l'ull, ésser de sangs calentes.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Geniüt». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Ésser de mal natural.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «lluna», p. 93. Editorial Millà.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Aspecte extern», p. 226. Universitat Miguel Hernández.

Tallat de lluna

2 fonts, 1969.
Dit dels arbres o de la fusta que han estat tallats en els dies propicis per a la bona conservació i durada de la fusta.
Sinònim: Tallat de bona lluna.
Enciclopèdia Catalana (2023): GDLC «Lluna - https://diccionari.cat/GDLC/lluna». Enciclopèdia Catalana.
Expressió per a dir que un home és avingut i llest.
Na Maria? ja té an a qui assemblà. Sa mare saps qu'era de taiada de lluna.
Lloc: Llucmajor.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Lluna 7», p. 237. Edicions Polígrafa.

Es tallat de lluna

1 font, 1967.
De: M. l'abbé Albert Cazes.
Equivalent en francès: Il est coupé avec la lune qu'il faut (trad.).
Font: Dictons, légendes et proverbes du pays catalan (Revue Conflent, núm. 22, juillet-Août 1964).
Nègre, Roger (1967): Revue Folklore, Tome XX, 30è année, núm. 3, automne 1967, 127, p. 11-24 «Langues soeurs. Proverbes et dictons catalans et occitans (suite et fin)», p. 9. Revue Folklore.
Notre proverbe va rejoindre le sens du proverbe catalan quand on veut dire d'un homme qu'il a des qualités exceptionnelles, comme on choisissait jadis le temps, la lune, l'essence, pour que le bois coupé puisse donner entière satisfaction et reste sain.
Equivalent en francès: On l'a fait au bois (trad.).
Nègre, Roger (1967): Revue Folklore, Tome XX, 30è année, núm. 3, automne 1967, 127, p. 11-24 «Langues soeurs. Proverbes et dictons catalans et occitans (suite et fin)», p. 9. Revue Folklore.
Disait une femme à sa voisine qui se plaignait de «l'estrangièr». Et n'appelait-on pas jadis «la tata de boès», la maquerelle toujours complaisante et compatissante à la solitude des jeunes?
Equivalent en francès: Ton gendre, on te l'a fait au bois (trad.).
Nègre, Roger (1967): Revue Folklore, Tome XX, 30è année, núm. 3, automne 1967, 127, p. 11-24 «Langues soeurs. Proverbes et dictons catalans et occitans (suite et fin)», p. 9. Revue Folklore.
Notre proverbe va rejoindre le sens du proverbe catalan quand on veut dire d'un homme qu'il a des qualités exceptionnelles, comme on choisissait jadis le temps, la lune, l'essence, pour que le bois coupé puisse donner entière satisfaction et reste sain.
Equivalent en occità: L'an fait al bòsc.
Nègre, Roger (1967): Revue Folklore, Tome XX, 30è année, núm. 3, automne 1967, 127, p. 11-24 «Langues soeurs. Proverbes et dictons catalans et occitans (suite et fin)», p. 9. Revue Folklore.
Disait une femme à sa voisine qui se plaignait de «l'estrangièr». Et n'appelait-on pas jadis «la tata de boès», la maquerelle toujours complaisante et compatissante à la solitude des jeunes?
Equivalent en occità: Lo tiu gendre, te l'an fait al bòsc.
Nègre, Roger (1967): Revue Folklore, Tome XX, 30è année, núm. 3, automne 1967, 127, p. 11-24 «Langues soeurs. Proverbes et dictons catalans et occitans (suite et fin)», p. 9. Revue Folklore.

És tallat en mala Lluna

1 font, 1884.
Aludint al qui es dolent de mena.
Equivalent en italià: Trovarsi in buona o cattiva luna.
Gomis i Mestre, Cels (1884): La lluna segons lo poble «La Lluna. III. La seua influencia», p. 25. Editorial Altafulla.

Ésser tallat de bona lluna

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 820», p. 575. Columna Edicions.

Esser tallat de lluna

1 font, 2000.
Tenir gran disposició o capacitat per a tal cosa.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Lluna», p. 149. Editorial Moll.

Esser tallat de lluna o de bona lluna

1 font, 2008.
Ser de bon caràcter.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.1. Astronomia. 3.1.2. Lluna. Dites», p. 92. Editorial Moll.

Esser tallat de mala lluna

1 font, 2008.
Tenir un mal caràcter.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.1. Astronomia. 3.1.2. Lluna. Dites», p. 92. Editorial Moll.

Ser tallat de mala lluna

1 font, 2014.
S'ha de vigilar a parlar amb ell, perquè és tallat de mala lluna i et pot respondre amb una atzagaiada.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 300. Llibres de l'Index, S.A.

Tallat de mala lluna

1 font, 1997.
Geniüt.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte al tarannà», p. 22. Edicions 62.