Tapaboca

Met. fam. La rahó, ditxo ó acció ab que se li trenca á algú la conversació obligandlo á callar, especialmènt cuand sel convens de ser incert lo que diu.

Equivalent en castellà: Tapaboca.

S. m. Lo cop que se dòna en la bòca ab la ma oberta, ó ab lo botó de la espasa en la esgrima.

Equivalent en italià: Colpo che si da nella bocca.

S. m. Lo cop que se dòna en la bòca ab la ma oberta, ó ab lo botó de la espasa en la esgrima.

Equivalent en francès: Coup de plat de la main sur la bouche, ou du bouton d'un fleuret.

S. m. Lo cop que se dòna en la bòca ab la ma oberta, ó ab lo botó de la espasa en la esgrima.

Equivalent en llatí: Ictus in os manu, ense impactus.

S. m. Lo cop que se dòna en la bòca ab la ma oberta, ó ab lo botó de la espasa en la esgrima.

Equivalent en castellà: Tapaboca.

Met. fam. La rahó, ditxo ó acció ab que se li trenca á algú la conversació obligandlo á callar, especialmènt cuand sel convens de ser incert lo que diu.

Equivalent en llatí: Dictum quo ad silentium alter adigitur.

Met. fam. La rahó, ditxo ó acció ab que se li trenca á algú la conversació obligandlo á callar, especialmènt cuand sel convens de ser incert lo que diu.

Equivalent en francès: Propos, raison que fait taire.

Met. fam. La rahó, ditxo ó acció ab que se li trenca á algú la conversació obligandlo á callar, especialmènt cuand sel convens de ser incert lo que diu.

Equivalent en italià: Ragione che convince.