Interj. Onomat.: Tararà.
Tararé tararí, tararé tararíii!… Surt lo toro, enlluernat, furient; mira per tots costats, veu un picador, se n'hi va de frente […] (Emili vilanova, «Als toros!», «Quadros populars», 1906).
Tararé!
1 recurrència. Primera citació: 2002.