Interj. Onomat.: Toc-toc, tras-tras.
I quan va quedar tot precintat, el conserge, amb la seva cara rovellada com la porta del dipòsit, se'n va anar pel corredor —tas, tas, tas, tas— trepitjant fort amb les seves botes clavetejades (Blai Bonet, «El mar», 1958).