Paremiologia catalana comparada digital

Tenir bons aspis

3 recurrències. Primera citació: 1926.
Tenir bon aspecte.
Lloc: Llofriu.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Aspi o Àspia Loc. d)». Editorial Moll.
La filadora que feia bon fil i en quantitat «tenia bons aspis», i com que es feia els seus bons dinerons se la veia riallera i de bon semblant. La creure de l'aspi solia ser bastant reforçada, ja que l'accionament es feia a mà per mitjà d'una maneta.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Les eines i les feines de filar. De l'aspi i la debanadora», p. 125. Universitat Politècnica de Catalunya.
Tenir bon semblant. Fer bona cara. De bon aspecte. De bon lluc.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Les eines i les feines de filar. De l'aspi i la debanadora», p. 127. Universitat Politècnica de Catalunya.