Tenir els quatre pèls del diable

Se diu aixó en alguns indrets de la montanya per indicar un tunante, un pillastró que surt ab la seva allí hont se fica, com si hagués fet pacte ab lo dimoni ó esperit del infern. Creyém que aquesta locució se refereix ó te relació ab certs contractes de venta ó de donació que antigament se feyan en los quins per donarlos un seny especial de valer, era costum que 'ls venedors ó donataris oferissen tres ó quatre pels de sa barba que 's fixavan ab lo sagell en los títols que 's tenian y donavan als.

Adquisidors ó als donataris. Esta opinió s'apoya en la fórmula citada per Ducange en l'article Barba, de son 'Glosari' que diu: Pera que est escrit sia á tots segur y valga, he posat en ell la forsa de mon sagell ab tres pels de ma barba.

Es diu d'una persona que té gran facilitat per a sortir-se de les coses difícils i gran mà per a resoldre conflictes i dificultats. Origen en un antic costum cavalleresc: Quan se signava un document que tancava un pacte, el que es comprometia s'arrencava quatre pèls de la barba. Més detallat.

Hom usa aquesta dita per indicar que algú té facilitat per a sprtir-se de tot i que la ventura li és falaguera. De quan el diable, aquesta nit, tenia tanta feina a defer-se de tantes conjures que fins i tot va perdre un floquet de pèls de la punta de la cua.

Lloc: Ripollès.