Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1124. Editorial Selecta-Catalonia.
Tenir més punts que una capa de sastre
Per tal de qualificar algú de puntós, caparrut i obstinat. Els sastres, que ren sempre els més mal vestits, portaven una mena de capa, que en certa manera era el distintiu de l'ofici, anomenada capa de set gires o capa de sastre. Prodigi de tall i confecció, aquesta capa era tinguda per l'obra mestre de l'ofici, ja que cada gira havia de tenir mil punts, com a mínim, i de varis tipus i menes.
Es diu per titllar algú de puntós, rebéc, rabiüt. Aquesta locució fa al·lusió a la «capa de sastre o de set gires», en què a cada gira havia de fer-hi el sastre un mínim de mil punts.
Entretingut. Complicat. Que costa de fer.